Bona vesprada #internauta

Aquesta tarda, mentre a Arenys de Mar es feia la darrera sessió dels Vespres digitals, en Vicent Partal (@vpartal) era a un acte a Les Borges Blanques per parlar de la nova etapa del Som Garrigues. Hi pensava perquè segur que era un acte molt semblant al que estàvem fent l'eixida del Sa Voga. Les intervencions han combinat els records i les petites anècdotes del passat amb la reflexió sobre el que s'ha aconseguit i com s'encaren els nous reptes. Suposo que l'associació d'idees i espais m'ha vingut al cap perquè encara m'hi retronava un tuït d'en @saulgordillo que anunciava que l'Internauta desapareixia de la graella de Catalunya Ràdio.

Enguany, els Vespres digitals d'Arenys.Org, han aportat diverses reflexions de cap on evoluciona la nova societat digital, a partir de l'exemple i, sobretot, sense oblidar d'on venim. Avui mateix, en Joan Salicrú i l'Eloi Aymerich, productors i creadors audiovisuals que treballen en xarxa i per la xarxa, ens ho han dit ben clar que els joves ja no miren la TV. Els escoltava en Joan Iglésias, gerent del Teatre Principal, preocupat com ha de fer la seva programació trimestral i, sobretot, com fer-ho de la millor manera per arribar a nous públics i poder omplir la platea. I en Joan i l'Eloi, ens han metrallat d'idees, propostes, il·lusions... i he tornat a pensar amb l'Internauta, en Vicent i en Jordi Vendrell... perquè si una cosa ha sabut fer l'Internauta és explicar les coses per tots els públics.

No he acabat d'aclarir quin ha estat l'argument que la direcció li ha donat a en Vicent però això que "ja tots els programes parlen d'Internet" no em satisfà. Vol dir que no s'ha entès de que parlava l'Internauta. Catalunya Ràdio renuncia a la seva pròpia vocació de servei públic i d'un treball continuat d'alfabetització digital. Aquest va ser el pacte que en Jordi Vendrell i en Vicent Partal van acordar quan van parir l'Internauta, no deixar res per entès... i en Jordi, va assumir aquest paper. A casa, amb els pares, hem parlat més d'una vegada de temes que han escoltat a l'Internauta, i jo m'he quedat sorprès gratament de la profunditat que ha pres la conversa.

És evident que se m'escapa un punt de nostàlgia... però, que són molt anys i han passat moltes coses! Jo no era dels que enregistrava en K7 l'Internauta, quan s'emetia la matinada de diumenge, . Preferia escoltar-lo en directe i participar-hi des del canal de l'IRC on, de manera recorrent apareixia la pregunta de si el programa era gravat o en directe. Després m'ha costat més anar-lo agafat caçant als horaris de tarda.

La supressió de l'Orquestra [1], que va aixecar fortes mobilitzacions i protestes de l'audiència, va ser l'embrió que va permetre arrencar l'Internauta. Ara es parla de la revolta 2.0 per salvar l'Internauta... i penso que cal salvar-lo i que el seu espai és Catalunya Ràdio i que ha de continuar fent la seva funció divulgativa i evangelitzadora. Suposo que tot ja es dat-i-beneït i, per tant, no sóc massa optimista. I el plan B? doncs caldrà fer un podcast... però, ja no serà el mateix. L'Internauta era un programa de ràdio, per ser escoltat a casa, des del llit o a la cuina, en cotxe o des del tren... però amb la missió d'arribar a tots els públics, i sobretot als qui van néixer abans de Google.

[1] En Jordi Vendrell té una entrada a la Viquipèdia i es mencionen El lloro... , El mínim esforç i l'Orquestra però no estan desenvolupats... es mereixen una entrada pròpia.