El Montgrí... amunt i cims 7/25

Nota: aquest apunt es va perdre en el seu moment... i fins avui no m'he decidit a tornar-lo a escriure'l.
Nota 2: aquest agost uns lladres es van emportar el portàtil de casa... i amb ell les fotos d'aquest cim, que per ara no tornaré a pujar. L'única foto que conservem d'aquest jornada està aquí dalt, ja que el dia que vaig perdre l'apunt va quedar publicada al Picasa.

Dissabte 15 de maig. Estem convidats al bateig de l'Aleix a Vilaür. No ens ho pensem dos cops i ens presentem enclenxinats i empolainats amb la nostra autocaravana. Després de que el mossèn ruixi el nostre petit amic amb aigua, sortim a la plaça... els padrins "tiren bateig", el moment més llaminer. Durant el berenar els pares es documenten de quin pot ser el proper cim i ràpidament queden convençuts: el Castell de Montgrí.

L'endemà ens llevem a Torroella de Montgrí, i canviem vestidet i sabatetes per pantalons i bambes. La pujada és curta i continuada. Vam trigar prop d'una hora per arribar al cim del Montgrí (303m.), on es troba un enorme castell. Un castell de veritat, amb parets ben altes, portes i finestres. Vaja! però no el van acabar? I on dormia la princesa? Bé, pugem per una de les torres... Mare, per què el pare li tremolen tan les cames?

A dalt el pare ens fa 30 fotos... total, li robaran d'aquí 3 mesos. Un dia d'aquests li ensenyaré a fer còpies de seguretat més sovint. Mentres l'Ivó i jo busquem les habitacions del rei i la reina... però res. La mare es deixa acaronar els cabells per la marinada, mentres s'embadaleix mirant les Illes Medes i, enllà, el Golf de Roses i el Canigó. Ha estat una excursió formidable i que recomano a tothom.

Ep, penseu a no fer-la a l'estiu, doncs trobareu pocs arbres pel camí i us podeu rostir!