El dia més esperat

Avui és el dia més esperat de les meves vacances. Hem quedat a les dotze amb en Pascal per anar a buscar bolets o pilze com els anomenen aquí. No fa falta llevar-se d'hora, n'hi ha per tothom i estan a quatre kilòmetres de casa o sigui a quinze de la capital de la confederació.

Hi ha una normativa regula la recol·lecta de bolets. Durant uns dies del més no es poden collir i els altres només en pots collir un màxim de dos o tres quilos (segons la regió) per persona i dia. Hi ha controls que fan respectar la normativa, imposant severes multes a qui no la compleix. Això fa que sempre n'hi hagi.

L'època de màxima floració de bolets és al final de juliol i tot l'agost. Avui mirarem el que trobem.

Al bosc, no hi ha ningú, no hi ha cotxes aparcats a les corbes, només s'escolta la natura. El bosc està humit i tot fa olor de molsa.

No hi ha moment àlgid, des de bon començament ja trobem rovellons pel camí, de fet no hem sortit del camí en tot moment. No tenim cistell, l'hem deixat a Arenys i en Pascal no recorda la combinació del candau del seu traster per agafar-ne un, per tant els posem tots dins de bosses de paper i n'omplim dues.

Trobem també erols de camagrocs. Aquí no és mengen ni s'aprecien per tant n'hi ha per tot arreu.

Al cap de dues hores ja hem plegat, ja hem collit uns quatre quilos i en som tres, per tant ens hem portat molt bé amb el bosc.

Jo potser hauria collit bolets fins a les nou del vespre i n'hagués collit potser vint quilos, però ben mirat, aquesta filosofia de respectar la natura no està malament. Només s'ha de veure els resultats en els seus boscos i després mirar els nostres.