Llorenç, mestre de mestres

Mig segle és cosa seriosa. S'ha de festejar vulguis o no. Segurament avui mig segle és mitja vida, perquè cada dia aquesta s'allarga més i més.
Amb en Llorenç Planes això passarà així perquè és un home vital, que es cuida i que fa una vida sana.
Ens veiem poc però ens estimem molt. Ell és professor a la Universitat i té la sort que els seus alumnes estiguin enamorats d'ell. I no m'estranya, perquè enamorat, allò que es coneix com enamorat, certament no n'estic, però que m'agradaria ser alumne d'ell, això és ben cert. En Llorenç té un currículum boníssim. Va començar la seva carrera d'ensenyant com a professor rural en un municipi petit al bell mig de Catalunya. En un d'aquells poblets menuts, inundat de sol a l'estiu i amb un fred que pela a l'hivern. Allà tenia una única aula on reunia tota la canalla del poble i mentre a uns, els caganius, els feia cantar el "cargol treu banya", als altres, els més espigats, els explicava la llei de "Boile Mariot".
En Llorenç en sap un niu. És animat i engrescador com si fos un adolescent amb la cara plena d'acne encara; amb la trena que me l'hi arriba fins mitja esquena. Passaria per un vailet d' encara no un quart de segle. Però la gran mondologia que en Llorenç tragina damunt l'espatlla, el fa un home únic i interessantíssim. Té la virtut de poder parlar de tot sense pedanteria però amb autoritat. Jo el conec sobretot viatjant i com jo mateix li agrada de fer-se la motxilla i llançar-se a l'aventura, i en aquesta matèria, en aquesta assignatura, en Llorenç és mestre de mestres. I jo corrent món al seu costat arribaria a la fi d'aquest. Sóc conscient de que el acabo de dir és un tòpic però amb en Llorenç, al meu costat, m'agradaria trencar-lo i fer-lo realitat.
Llorenç, per molts anys., per aquests cinquanta i els molts que han de venir encara. Ho he dit fa una estona: ens veiem poc però ens estimem molt. T'envio una abraçada plena de bona amistat i de rebot t'encarrego que abracis també a la teva estimada família, que ho és una mica meva, i als teus estimats alumnes, que també ho són una mica meus. Fins aviat, Llorenç.

Afegeix un comentari nou