La meva sogra i jo

Sabeu què em va passar l'altra dia? Nem a casa els sogres a dinar i, de sobte, la cuina queda
buida: un per aquí, l'altra per allà... I ens quedem sols la meva sogra i jo. Es fa el silenci.

Ella ramena olles, jo menjo olives
Ella controla el forn, jo conto rajoles
Ella patates pela, jo el vi negre em bec

La meva sogra se m'acosta i em diu que fa dies que vol parlar amb mi, i que ara és el moment: tinc por. Què em deu voler dir la sogra? Què he fet malament? Què li deu haver dit la seva filla de mi? Per què les sogres i els gendres han de parlar? De què?
La sogra em diu que ja fa temps que vaig amb sa filla i que sembla que anem en serio. “Collons, sogra”, li dic, “Fot nou anys que vivim junts i tenim dos fills! Clar que anem en serio!!”
M'explica que la seva filla és la seva filla i que amb ella no pot anar-hi un qualsevol: es mereix un home capaç de sortir-se'n davant de qualsevol entrebanc. I per això em diu que ara és el moment de passar un exàmen: si no supero les proves, ja em puc anar acomiadant de l'Elena.

Ella ramena olles, jo menjo olives
Ella controla el forn, jo conto rajoles
Ella patates pela, jo el vi negre em bec

La primera prova és anar a buscar bolets: passejo tres hores pel bosc i només en trobo de dolents o corcats. Un desastre.
La segona prova és de cuina: he fer un carn amb castanyes, el plat preferit de l'Elena. Fracasso de ple: la carn em surt dura i les castanyes, crues.
La tercera prova és surrealista: he d'anar fins Andorra amb ella (amb la sogra) i hem de mantenir una conversa sobre òpera durant tot el viatge: quan no hem arribat ni a Granollers ja no sé què dir. Un altre suspens.
La quarta prova em toca molt els ous perquè em fa vergonya no saber-ho fer: he d'encendre la llar de foc. Tampoc me n'ensurto.
I la cinquena prova ja em deixa mort: m'ensenya el meu cotxe i veig que té les quatre rodes reventades: me les acaba de destrossar ella amb els ganivets de cuina: he de canviar-les sense trucar al RACC. M'estic vint minuts buscant al gat i ni el trobo. Acabo ajegut i plorant com un nen.

Ella ramena olles, jo menjo olives
Ella controla el forn, jo conto rajoles
Ella patates pela, jo el vi negre em bec

M'aixeco com puc i, quan ja estic apunt de sortir per la porta conscient que ho he perdut tot, arriba l'Elena, els nens, els cosins, l'avi, els tiets... tots de cop i cantant “Una mosca volava per la llum” (http://www.musiquetes.cat)
I la meva sogra s'acosta a l'Elena i sento que li diu: “Saps que tinc el millor gendre del món?”

4 comentaris

Afegeix un comentari nou

Comentaris

Esperanceta

Ella ramena olles, jo menjo olives

Enviat per Esperanceta el Dv, 01/10/2010 - 00:42

li he preguntat al Gugel si aquesta tornada era d'alguna cançó dels Amics d'en Manel o dels Petits de les Arts i veig que no... potset dels Mininus?

...jo hi veig futur a la tonada! fent un duet amb la sogra!

Guillem Pera

La canta el Joan Miquel

Enviat per Guillem Pera el Dv, 01/10/2010 - 16:12

La canta el Joan Miquel Oliver (Antònia Font) i el seu fill. No sé si hi ha algun "sampling" en alguna cançó. Salut!

Guillem Pera

El millor gendre del món!

Enviat per Guillem Pera el Dv, 01/10/2010 - 16:14

Collons Elena,

si ho diu ta mare deu ser veritat ;-)) Cuida'l!

Tassotti

Jo penso que tots els tios

Enviat per Tassotti el Dv, 08/10/2010 - 08:16

Jo penso que tots els tios hauriem de fer el mateix però a l'inrevés, ´s a dir, fer-li passar les proves a la sogra. Exemple:

-Que vagi a córrer cada dia 30 minuts
-Que no compri res durant 1 setmana
-Que no piqui entre hores .............