Fa molt de temps que no escric al bloc. Però avui l'ocasió s'ho mereix. La darrera lliçó del qui va ser el meu més que professor. Joan, gràcies per tot.
Precisament abans d'ahir li comentava a l'Oriol que arrel de la notícia pensava molt en tu i en les teves converses amb l'Anna quan el vas tenir per primer cop a la Universitat. Ara tú ja ets mestre i de ben segur captivaràs als teus alumnes com ell et va captivar a tu.
Professor de molts, però cadascú en té la seva versió particular i personal. Vaig coincidir-hi un dels anys de més moviment al departament. Ell en va esdevenir el cap. Recordo una reunió d'aquelles conflictives. Tot el claustre de professors del departament de llengua catalana i ell al capdavant. Una bona colla d'estudiants que ens revoltàvem per una imposició sense cap ni peus: una prova de llengua al final de la carrera, un pal a les rodes sense sentit portat a terme de la manera que es volia fer. Tots hi vam posar el coll. En varem parlar, raonadament. Ens van deixar parlar i vam escoltar amb molta atenció. Tot es va solucionar i ell després de dies i dies de tensió es va aixecar de la cadira. L'agraïment a les seves paraules i de sobte... se li va trencar la veu, encara més, però d'emoció. Havíem ssalvat entre tots i totes una revolta a la facultat de filologia i l'emoció també es va apoderar de tots nosaltres.
3 comentaris
Comentaris
Pensant
Enviat per isabel el Dv, 29/10/2010 - 11:07
Hola guapíssima!
Precisament abans d'ahir li comentava a l'Oriol que arrel de la notícia pensava molt en tu i en les teves converses amb l'Anna quan el vas tenir per primer cop a la Universitat. Ara tú ja ets mestre i de ben segur captivaràs als teus alumnes com ell et va captivar a tu.
Petonassos a cabassos!
Isabel
bentrobada!
Enviat per @oriolferran el Ds, 30/10/2010 - 00:59
I que el país no hagi de patir aquests tràngols per veure't per arenyautes.
molts records i petons!
Tants records...
Enviat per Anna el Ds, 30/10/2010 - 16:43
Professor de molts, però cadascú en té la seva versió particular i personal. Vaig coincidir-hi un dels anys de més moviment al departament. Ell en va esdevenir el cap. Recordo una reunió d'aquelles conflictives. Tot el claustre de professors del departament de llengua catalana i ell al capdavant. Una bona colla d'estudiants que ens revoltàvem per una imposició sense cap ni peus: una prova de llengua al final de la carrera, un pal a les rodes sense sentit portat a terme de la manera que es volia fer. Tots hi vam posar el coll. En varem parlar, raonadament. Ens van deixar parlar i vam escoltar amb molta atenció. Tot es va solucionar i ell després de dies i dies de tensió es va aixecar de la cadira. L'agraïment a les seves paraules i de sobte... se li va trencar la veu, encara més, però d'emoció. Havíem ssalvat entre tots i totes una revolta a la facultat de filologia i l'emoció també es va apoderar de tots nosaltres.
Et trobarem a faltar tant...