“El Secretario Lozano ya no se levanta tan temprano”

Fa un parell de dies vaig rebre un missatge al meu mòbil dient-me: “Notición”. Me'l llegeixo, serenament, m'expliquen que “al Secretario de l'Ajuntament me l'han suspès de sou i feina perquè reiteradament incomplia les ordres que li arribaven de l'alcaldia i de diferents regidories”.

Què voleu que us digui? Vaig agafar el missatge i el vaig posar en quarantena. Em costava de creure que algun dels nostres polítics es veiés en cor d'enfrontar-se a aquest energumen espanyolista, instal·lat a la seva poltrona de fa anys i panys i que mai cap dels polítics que han regnat al poble s'hi havia vist amb cor de plantar-li cara. Malgrat tot, com que qui em feia saber el notición era un amic amb credibilitat contrastada, me'l vaig creure. El primer que vaig fer va ser enviar un missatge a l'alcalde dient-li que li dedicava la més solemne de les meves barretades. El felicitava perquè era la primera autoritat local que frenava els diferents improperis del Secretario. No he rebut resposta del batlle. Desconec els fets puntuals que varen portar a la primera autoritat municipal a prescindir dels serveis del susodicho. Però ara, que han passat més de vint-i-quatre hores del notición, m'assabento que el càstig ha passat a ser un premi. És ben cert que s'ha quedat sense feina, és ben cert que li han canviat el pany de la porta del seu despatx, és ben cert que l'han declarat persona non grata però, me l'hi han deixat el sou intacte. És a dir, té el pastón garantit sense llevar-se del llit (vet aquí quina rima més ridícula però llastimosament del tot certa).

Aquest senyor, l'Angel Lozano, ja fa dies que hauria d'estar jubilat. Però ell va fer mans i mànigues, es va encomanar a no sé quins sants de Madrid, i va aconseguir que li retardessin aquesta jubilació. Crec que no podem deixar passar per alt aquesta oportunitat. Em diuen que aquest càstig/premi ha de durar tres mesos. D'acord. Regalem-li aquests tres mesos però, una vegada transcorreguts aquests 90 dies, jubilem-lo del tot (amb el sou que li pertoqui i li correspongui, això sí). Però fem que se'ns acabi, ara i per sempre més, aquest malson. És a dir, fem que se li acabi l'aventura municipal que fa més de 30 anys protagonitza.

Angel, això va per a tu: Pensa que portes un munt d'anys en el teu lloc de treball. Creu-me, queda't a casa i gaudeix de la vida. Hem de saber cedir el pas, ara és el moment que el teu lloc de responsabilitat municipal l'ocupi algú altre. Els joves pugen molt ben preparats i segur que sabran substituir-te en tot i per tot. Sigues conscient, estimat Angel, que el poble n'està un bon xic tip del teu exercici de secretari municipal. Si vols un consell, i no cal que me l'agraeixis mai, retira't ara per evitar mals rotllos posteriors, i així, hauràs fet un mutis prou elegant.

Perdoneu-me, però a mi això no em sembla un notición. El que em sembla és un cúmul de mals entesos viscuts amb crispació. No hi ha cap dubte que ara és el moment de resoldre'ls. Vull pensar que les dues parts en litigi sabran estar a l'alçada , de les circumstàncies (penseu que hi ha tot un poble al darrera) i se sabran posar d'acord, fent-ho amb subtilesa i saviesa. Sobretot, que la sang no arribi al riu...ni a la Riera.

1 comentari

Afegeix un comentari nou

Comentaris

@oriolferran

testament

Enviat per @oriolferran el Ds, 30/10/2010 - 01:02

Pep,
m'has fet pensar en aquell testament d'en Carnestoltes... que per poc acabem tots a la gargola.