To be or not to be (del RACC) - Fets quotidians

Per a mi va formar part d’una transició. Casar-me i formar una família. Autonomia, cotxe propi, vivenda pròpia feina estable, i... fer-me soci del RACC. El meu pare ho era i ho veia com un complement imprescindible per una bona estabilitat.

(Sona xorra i ho exagero, malgrat que hi ha una petita part de realitat).

I van passar els anys.

Ja feia uns quants que ho volia fer. A principis d’any venia un càrrec desagradable que cada vegada pujava més. I amb el canvi a l’€ la sensació de que estava pagant per no res es va multiplicar, igual que va passar amb molts productes de consum de dubtosa necessitat. Però aquest any ha estat el definitiu: m’he donat de baixa del RACC.

I ara que ho penso, he estat ruc de no haver-ho fet abans. O potser he estat ruc de no haver sabut esprémer el suc del munt de desconeguts avantatges que representava ser-hi soci. Però crec, pel que he pogut percebre, que el que volen és reduir la quantitat de socis, a base d’una espècie de mobbing al soci. A los hechos me remito:

Vaig optar per fer servir els serveis del Club per renovar el permís de conduir. Correctíssim servei de recollida de la documentació, però el “provisional, que havia de venir en 1 setmana, em va arribar el mateix dia que el definitiu per part de Trànsit: 2 mesos. I a sobre, dede’l RACC em van dir que era culpa de Correus. La seva carta, contenint el provisional estava datada de feia 4 dies.

Vaig presentar una queixa per escrit.

Encara és hora de rebre una disculpa.

Al cap d’uns dies... un mail amb el meu saldo de punts.

Una altre vegada vaig concertar cita amb el pèrit i el pèrit no es va presentar. Desde’l taller el van trucar directament i no tenia cap avís. Al RACC li van donar la culpa a la companyia.

He esperat a aquest passat mes d’Octubre per tramitar la meva baixa. Vaig trucar i em van facilitar una adreça de correu electrònic: els havia d’enviar el meu DNI escanejat i un breu escrit on manifestés la meva voluntat de donar-me de baixa. Cap pregunta, cap inquietud.

L’altre dia vaig rebre una trucada del RACC al mòbil,. “Ostres”, vaig pensar (només “ostres”). Però oh desil•lusió, els molt gamarussos em volien entatxonar una línia de mòbil de la ruïnosa xarxa de telefonia que han creat. A la tele-operadora que em va trucar no va semblar afectar-li el fet de que m’havia donat de baixa. De fet em va preguntar si realment estava decidit a donar-me’n de baixa. “Oh si, i ara més encara”.

Avui he rebut un e-mail del “Club” oferint-me assegurances.

Jo, per si un cas ja he donat avís a La Caixa (aquesta gran entitat abocada al servei al client...) perquè no atenguin rebuts de Club.

No se si és que hi ha molta precarietat laboral a aquesta empresa o si la gestiona algun ex-empleat de la Generalitat.

Però ja paro.

La propera entrega: ROMAUTO, un gran taller Nissan, o... els fulls de reclamació, ni per eixugar-se.

Ostres... no se si m’estaré buscant problemes.

I per cert, per fuets, els de Can Duran!