Avui, quan he obert l’ordinador i he vist la fotografia de l’avi Fita, on se’l veu tot xerrant amb un senyor, de cop i volta el meu cap ha fet 50 anys enrera.
50 anys però han estat en color i en pantalla panoràmica.
Aquells cubells d’alumini, les bosses d’aigua calenta, les cassoles, els penjadors, les làmpades per als nostres menjadors, els penjadors de roba, els primers estris en “pexiglas” (avui plàstic), els calaixos marrons amb la seva etiqueta embolcallada amb una marqueteria de coure daurat i aquell olor especial de tot plegat. Es que en realitat tenien de tot, d’aquí suposo ve la dita de A CAN FITA EN VENEN.
Encara en el meu record, el GRAN LLIBRE de preus de venda al públic, que realment al senyor Fita el tenia ben encisat i al client també doncs des d’una vegada consumada la venda fins arribar a fer el pagament de la mateixa podien passar . . . força estona, i també suposo que ETS MES LENT QUE A CAN FITA, deuria venir d’aquí.
Això ja és historia de la nostra gaia Vila, i que per sempre perdurarà en els nostres bons records d’infantesa, com també a Can Nogueras, Can Guitart, La Providencia, Can Maimí, Can Puigvert, Can Sura, Can Pica, Can Manolo Sabater, Can Miliu, Sala Mercè, Can Majó, Ca la Roxeta, Can Golf, Can Codoñés, Can Jaumà, Cal Ubach, Forns de Pa de Ca la Quimeta, Can Fortuny, Can Baró, Can Bosch, Ca la Leti, Can Fulgenciu, Transports Torrents, Taxis Armando Estengre, Ramon Rossell, Ramón Oliver, Tallers mecànics de Can Busquets, En Màximo etc. etc.. i els que em deixo (disculpeu) però a tots, sempre els hi estarem molt agraïts.
1 comentari
Comentaris
Es de molt bon gust recordar a l'avi Fita.
Enviat per alexandre el Dc, 17/01/2007 - 17:59
Avui, quan he obert l’ordinador i he vist la fotografia de l’avi Fita, on se’l veu tot xerrant amb un senyor, de cop i volta el meu cap ha fet 50 anys enrera.
50 anys però han estat en color i en pantalla panoràmica.
Aquells cubells d’alumini, les bosses d’aigua calenta, les cassoles, els penjadors, les làmpades per als nostres menjadors, els penjadors de roba, els primers estris en “pexiglas” (avui plàstic), els calaixos marrons amb la seva etiqueta embolcallada amb una marqueteria de coure daurat i aquell olor especial de tot plegat. Es que en realitat tenien de tot, d’aquí suposo ve la dita de A CAN FITA EN VENEN.
Encara en el meu record, el GRAN LLIBRE de preus de venda al públic, que realment al senyor Fita el tenia ben encisat i al client també doncs des d’una vegada consumada la venda fins arribar a fer el pagament de la mateixa podien passar . . . força estona, i també suposo que ETS MES LENT QUE A CAN FITA, deuria venir d’aquí.
Això ja és historia de la nostra gaia Vila, i que per sempre perdurarà en els nostres bons records d’infantesa, com també a Can Nogueras, Can Guitart, La Providencia, Can Maimí, Can Puigvert, Can Sura, Can Pica, Can Manolo Sabater, Can Miliu, Sala Mercè, Can Majó, Ca la Roxeta, Can Golf, Can Codoñés, Can Jaumà, Cal Ubach, Forns de Pa de Ca la Quimeta, Can Fortuny, Can Baró, Can Bosch, Ca la Leti, Can Fulgenciu, Transports Torrents, Taxis Armando Estengre, Ramon Rossell, Ramón Oliver, Tallers mecànics de Can Busquets, En Màximo etc. etc.. i els que em deixo (disculpeu) però a tots, sempre els hi estarem molt agraïts.