Banc del Temps

Ahir vaig viure en directe el timo de l’estampeta actual a casa dels meus pares.
El Reis, sabedors que a l’Anna li agrada molt mirar la tele, van trobar apropiat portar-los un TDT. Els meus germans, manetes en assumptes electrònics, varen connectar en no més de cinc minuts tots els cables haguts i per haver. El resultat, bastant decebedor del TDT: només es podien veure els canals de la Corporació Catalana de Televisió. “Això deu ser perquè tenim l’antena encarada a Arenys de Munt. Caldrà avisar un tècnic que ens orienti l’antena a Barcelona”. Sense cap mandra i delerós de poder veure més de 25 canals, el meu pare va enfilar Riera amunt per anar a veure la gent de Bosch Electrònica.
Ahir va venir el que suposo que era el Sr. Bosch, i el primer bon dia va ser dir-nos: “Encarem on encarem l’antena sols serà possible sintonitzar els canals de la Corporació Catalana de Televisió”. Vaja, poc servei ens farà, doncs, aquest nou aparell a la tauleta del televisor. Ell però va començar la seva actuació: “Ja que sóc aquí li connectaré millor tots els aparells”. Un euroconnector nou, una escurçada del cable de l’antena. Ara provo el vídeo, ara provo el DVD i ara provo el TDT. Al cap de 30 minuts, menys que més, el resultat era el mateix que havien aconseguit els meus germans el dia dels Reis. I evidentment va venir la frase típica: “Això ja està. Tot funciona. Vol alguna cosa més?”. Astorat, el meu pare va dir: “No, gràcies”. “Doncs són...(va fer veure que comptava) 53 euros”. Jo estava assegut al sofà del menjador i no em creia el que sentia, però ho trobava tan irreal que no vaig ser capaç d’articular ni una paraula. Aquell senyor li estava cobrant 8.818 ptes. per no haver solucionat res de res. Jo seguia allà assegut sense poder dir res. El meu pare, a qui li tocava fer el gasto, remenava la cartera tot dient-li: “Vol dir que no es fa un gra massa?”. El Sr. Bosch, tot seriós, va tenir la sang freda de dir-li, mentre comptava els diners: “Vostè encara pensa en el valor de les coses de fa 10 anys”. Va sortir de casa tan panxo, i jo seguia assegut al sofà com un beneit, sense poder-me creure la situació abusiva que acabava de viure.
La denúncia d’aquest fet, que segur que s’està vivint cada cinc minuts a les nostres llars gràcies a l’arribada de l’euro i al morro d’uns quants, i la possibilitat de dir el que no vaig poder dir ahir en directe, m’ha fet obrir avui aquest bloc.
Per acabar només recomanar-vos, així ho faré jo a partir d’ara, que quan tingueu un problema, ja sigui electrònic, informàtic... o de qualsevol altra categoria, primer busqueu algun amic o parent que us ho pugui solucionar. Això mentre esperem que el Banc del Temps arribi a Arenys de Mar.

Afegeix un comentari nou