Les monges marxen de l'asil

La falta de vocacions obliga les Germanetes dels Ancians Desemparats a deixar Arenys de Mar, on van arribar fa 85 anys per cuidar els avis que residien a l'asil Torrent

Sor Filomena només fa un any i mig que va arribar a Arenys de Mar per ocupar el càrrec de superiora a l'asil. Tot i així, el lligam ja és prou estret perquè noti que els avis estan intranquils des que van saber que, tard o d'hora, elles han de marxar. “Tot i que mirem d'acceptar-ho amb normalitat, ara és un moment delicat perquè tots sabem que ens haurem d'acomiadar”, confessava. La congregació va prendre la decisió de traslladar-les abans de l'estiu per la falta de vocacions que els impedeix portar a terme la seva missió religiosa i d'atenció a la gent gran. La intenció és que les ressituïn en altres centres que la congregació té en propietat, no com el d'Arenys de Mar, que pertany a un patronat privat. La superiora assegura que encara no tenen cap data fixada per deixar l'asil, però des del patronat, del qual formen part l'alcalde i el rector del poble, s'està mirant de buscar una nova gestió i tenir a punt el traspàs per principi d'any. L'alcalde d'Arenys de Mar, Ramon Vinyes, va explicar que s'està treballant perquè l'empresa Siresa, que gestiona d'altres residències d'avis al municipi, es faci càrrec també de l'asil. Tant l'alcalde com mossèn Joan Pujol es van reunir la setmana passada amb els responsables del Departament d'Acció Social de la Generalitat per exposar el canvi de la gestió que s'ha de fer al centre.

A l'asil hi ha ara mateix 83 ancians, tot i que la seva capacitat és d'un centenar. La superiora assegura que, tot i atendre famílies amb pocs recursos, la institució no ha tingut problemes econòmics i destaca que el problema per tirar endavant ha estat la falta de religioses que els ajudin a portar a terme la missió de cuidar els ancians. “Ens anem fent grans i no entra gent jove. Són etapes amb què l'Església s'ha anat trobant i que ara més que mai s'han d'afrontar”. Ara són cinc les religioses en actiu que hi ha a l'asil, quan fa uns anys havien estat prop d'una desena. “L'atenció als ancians és la nostra missió, aquí o en un altre lloc. Ens demanen molt poc i són més agraïts del que ens pensem”, hi afegeix. A la sortida de l'asil, sor Filomena s'acosta a una de les àvies que torna del passeig i s'interessa per un fet que sempre la té amoïnada, que és saber com passa les nits.

Els qui entren i surten de l'asil ho fan en un entorn privilegiat. A tocar de la riera i amb uns jardins que ja tenia l'edifici construït a final del segle XIX per iniciativa d'Antoni Torrent, un dels indians arenyencs que després va cedir-lo com a residència geriàtrica.

Fa ja uns anys que aquest espai verd es va convertir en un parc públic. Des d'allà mateix es pot veure el convent de les clarisses, d'on també van marxar les religioses que hi quedaven. Des d'aleshores, allà hi ha projectada, i s'espera veure algun dia, la futura biblioteca.