Papers que fan tuf de vell

L'Arxiu Municipal d'Arenys de Mar digitalitza els llibres d'actes dels plens des del 1599, col·leccions de fotografies o el padró d'habitants perquè en un futur es consultin a la xarxa

L'avi Pons, l'arxiver i historiador arenyenc, explicava que li agradava de la seva feina el “tufet” de paper vell que feien els llibres que remenava. Avui, si entreu a l'arxiu municipal per la mateixa porta de la riera per on entrava Pons i Guri notareu encara aquesta olor característica. Els llibres antics s'amunteguen als prestatges de la petita sala de l'arxiu on els usuaris miren de trobar el que busquen entre un munt d'antics documents. La falta d'espai és evident i sembla que una bona solució, abans que fer un trasllat que mai arriba, serà l'ús de les noves tecnologies. Amb la digitalització que s'ha començat a fer de l'arxiu històric es vol facilitar l'accés a l'usuari a més de conservar-ne els originals, alguns dels quals necessiten una bona restauració. L'arxiver municipal, Hug Palou, es mostra satisfet de la feina engegada i confia que tard o d'hora l'arxiu pugui disposar d'un web on poder anar mostrant el seu fons. Tal com explica s'han començat a filmar els llibres d'actes dels plens municipals. El primer data del 1599, i deixa constància dels jurats que van assistir com a representants del poble un cop es va separar de la parròquia de Sant Martí d'Arenys de Munt. Els 410 anys que hi ha de llibres de plens s'aniran filmant en unes 25.000 imatges.

Des de l'arxiu també es passarà al suport digital les col·leccions fotogràfiques que conserven a partir del 1870. Són prop de 15.000 imatges, algunes en clixé de vidre i d'altres en suport paper. Entre el fons fotogràfic Palou mostra orgullós un daguerreotip, que com a precedent de la fotografia seria del 1839. A la planxa de coure, de què no se sap la procedència, s'hi pot veure un senyor de l'època. Els treballs de digitalització continuaran encara uns mesos ja que també es vol facilitar l'accés al padró d'habitants, molt consultat per tots els qui miren de buscar els orígens entre els seus avantpassats. El primer padró data de l'any 1820. La llista del registre d'alumnes de l'escola nàutica de Josep Baralt, que des de l'any 1779 va donar molt de renom al municipi, també estarà disponible a la xarxa.

L'accés dels documents històrics des de casa farà que menys usuaris presencials travessin la porta de l'arxiu. Actualment són un centenar de persones que hi van per fer consultes. La tarda de dimecres eren dues veïnes de Sant Feliu de Buixalleu les que buscaven en els volums els seus avantpassats. Aquesta pèrdua d'usuaris permetrà a la llarga més dedicació a un treball tècnic. Amb motiu dels 75 anys de l'arxiu històric i coincidint aquest desembre amb el cinquè aniversari de la mort de Josep Pons i Guri, des de l'arxiu ja es prepara per l'any vinent una beca de pràctica arxivística que portarà el seu nom. Una dotació no per a la recerca sinó per continuar remenant el tuf de paper vell que a l'avi Pons tant li agradava.