El mar, la pesca i la vaga

En una de les meves habituals passejades pel port observo que totes les barques hi són amarrades. Són dies de vaga. Els pescadors d'Arenys, uns quants, són a Barcelona fent costat als seus companys i tancant el port de la capital. Volen el gasoil a un preu especial, gairebé regalat. Tant de bo obtinguin això que reclamen perquè a ningú ens agrada rascar-nos la butxaca. El problema no és aquest. Al meu modest entendre, el problema radica en què el nostre mar Mediterrani, pobrissó, està greument malalt, agònic. L'han castigat de fa anys i panys, maltractant-lo i ara ja no dóna més de si. És un mar buit que ben aviat pot esdevenir en un mar mort.

Les barques de pesca, cada dia tenen els motors més potents, cada dia, doncs, redueixen el seu temps per arribar al lloc triat per arrossegar les arts. El fons marí està tan i tan resclejat que ja no hi habita ni una trista gamba, ni aquell gambot vidu i desconsolat que no sap a on caure mort. De sempre que s'ha pensat que calia unes llargues temporades de veda per intentar que el mar es regenerés i pogués tornar a donar vida als professionals de la pesca. Però això no s'ha aconseguit mai i és una mica allò que diuen els castellans “pan para hoy i hambre para mañana”. És una llàstima que s'hagi abocat tan poc seny en una matèria tan important. Avui les captures que arriben a la subhasta, cada dia són més escasses i de peix més menut, aquest peix immadur i que menjar-se'l és un autèntic infanticidi.

I ara correm-hi tots, ara vaga, reclamacions, reivindicacions... aquesta vaga hauria de durar pel cap baix mig any i potser d'aquesta manera el mar tindria temps de refer-se un mínim, no gaire -no vull pecar d'optimista. Aquests dies de descans alteren els treballs diaris de tants ports del país i suposen una pèrdua de diners i d'esforços escandalosa. Crec que és una vaga poc assenyada i mancada d'argumentacions. Voler arreglar una equivocació de tota una vida amb una setmana de tenir els vaixells embarrancats a les bocanes dels ports i aconseguir una rebaixa de 30 cèntims d'euro per litre de gasoil no crec que serveixi de gran cosa. Aquesta petita victòria no farà el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, sobretot d'aquests últims. Malgrat tot, desitjo que els pescadors obtinguin aquesta rebaixa que reclamen i desitjo, més que res, poder continuar menjar aquests peixos solemnes i exquisits que dóna aquesta nostra mar tan agraïda. I això ho vull per mi i per les generacions que venen al meu darrere. Amen.