3 a 0. Resultat final

Tothom encara parla del resultat final del partit de la màxima rivalitat, entre el Barça i l'equip de la capital del regne. Després d'aquest 3 a 0 enlluernador, el Barça ha deixat enrere allò que "és més que un club" per passar a ser una nació. L'entitat barcelonista, doncs, és una nació i Catalunya és nació de nacions. I Madrid deu ser la nacionalitat diferenciada i exòtica de les nacions nacionals de tot el món. Tot està al seu lloc i tot el país content com unes pasqües perquè una vegada més la gent blaugrana ens ha fet sentir orgullosos de ser qui som.

A mi, però, m'agradaria destacar un altre resultat, el gastronòmic. I seria, Catalunya 3 - Madrid 0. A Catalunya tenim tres restaurants amb tres estrelles Michellin i Madrid, i la seva autonomia, no té cap. A Madrid capital hi ha dos restaurants amb dues estrelles Michellin, i els dos són regentats per catalans. Per tant, el cel gastronòmic de Catalunya brilla molt més que no pas el cel de la resta de l'Estat. De les 127 estrelles atorgades a restaurants dits espanyols, 41 d'aquestes són de propietat catalana. Els que ens agrada el tema de la "manduca" això ho valorem ben de veritat.

Ara vull fixar-me, sobretot, en una persona i un restaurant: la Carme Ruscalleda i el seu Sant Pau de Sant Pol de Mar. El Sant Pau és el nou "triestrellat" de Catalunya. L'enhorabona. Jo recordo els inicis d'aquest "santa santorum" gastronòmic i deixeu-me dir que precisament no van ser gens fàcils. Va començar sent un pa amb tomàquet i la Carme, autodidacta com poques, de mica en mica, va anar prosperant. Ha estat un caminar lent però segur que l'ha portada al primer lloc del pòdium, amb una fermesa envejable i, alhora, admirable. La Ruscalleda amb el seu marit i mà dreta Toni Balam -trompetista en moments íntims- han construït un edifici de plats, olles i fogons molt sòlid. Ara tenen un germà bessó i sagrat a Tòquio i aquest restaurant a Sant Pol que no pot aspirar a més. Si nosaltres, els maresmencs, som ben nascuts -i ho som-, crec que els hem d'agraïr a aquesta parella l'esforç immens que han fet. Perquè si bé és cert que el mèrit és totalment seu, també ho és que la propaganda d'aquesta casa de menjar -que només pronunciar el seu nom ja produeix salivera- ens esquitxa a tots plegats i afavoreix a tota la comarca sencera, al nostre Maresme de sempre.

A la catedral del bon menjar sampolenc, aquesta catedral que venera Sant Pau, jo hi he fet uns àpats memorables. Al calaix de la memòria hi tinc guardat uns quants sopars, airejats amb l'aire prim del mar veí, uns xèflis que no sé descriure'ls, perquè segurament, ni la nostra llengua ni cap altra, té suficients adjectius com per difinir-los. Estar assegut en una taula del Sant Pau és estar al setè cel. La Carme cuina per inspiració angelical.

No vull pas allargassar, no seré jo, a hores d'ara, que aniré a descobrir aquest restaurant que és l'Olimp dels déus instal·lat a la Terra. Jo només us recomano que hi aneu, com a mínim una vegada a la vostra vida, i segur que m'agraireu el consell. I abans de posar punt i final deixeu-me reiterar la meva felicitació al matrimoni Balam-Ruscalleda. Gràcies, estimats amics, amb nom propi i amb nom, també i perquè no, de tots els maresmencs.