El pont i la Biblioteca d'Alexandria

Aquesta setmana és la setmana blanca de tots els ciutadans i ciutadanes d'aquest país, el Pont de la Constitució. Aquest pont -perdoneu-me la frase suadíssima-, que més que pont sembla un aqüeducte, el celebrarem de manera sonada. Imagineu-vos que els nostres veïns, els espanyols, haguéssin rectificat en positiu aquesta Constitució dels collons, avui la faríem més forta que no pas el dia del 3 a 0. A mi, com a la gran majoria del personal, m'agrada la festa. Jo aquests dies els ompliré viatjant a Egipte. La meva feina, que més que feina sembla un esbarjo, em porta a viatjar tot sovint. I ara em porta a aquell país, encabit entre la Mediterrànea i el Mar Roig, per fer una gestió que reconec públicament em fa veritable il·lusió.

Acompanyo a un grup prou nombrós de diputats del Parlament català i presidits per la consellera Mieres, la del ram de la cultura, a Alexandria, a fer entrega a les autoritats d'aquella ciutat d'un important feix de llibres catalans que quedaran dipositats a la mítica Biblioteca. De fa pocs anys que s'ha inaugurat la gran casa dels llibres, construïda damunt les ruïnes de l'antic edifici Ptolemaic. En l'antiguitat, en el moment de màxim esplandor, a no sé quants anys abans de Crist, s'hi guardaven uns 700.000 volums. Llastimosament tota aquesta riquesa es va perdre i no es podrà recuperar mai més. Avui, les seves estanteries ja n'aguanten més de 5.000.000. És bo, doncs, que també hi siguin els llibres catalans. S'ha fet una tria molt ben feta buscant els 150 títols cabdals de la nostra literatura. Evidentment, hi haurà la Gran Enciclopèdia i tots els diccionaris de la llengua catalana -ah! i valenciana, només faltaria. El diumenge, dia 11, hi ha previst l'acte institucional: parlaments, pica-pica i xerrameca a dojo. Catalunya esdevindrà una mica més internacional. De mica en mica anem solidificant els fonaments del país, de mica en mica anem enfortint-nos més i més. Que a la biblioteca més important del món mundial hi hagi una bona colla de llibres, els més representatius de la nostra cultura, és una notícia que ens ha d'omplir de goig i de satisfacció. I que jo, aquesta vegada, tingui l'oportunitat de ser-ne testimoni, em satisfà d'allò més.

No em negareu que tinc una feina prou envejable: allà on la gent fa vacances jo treballo, allà on la gent paga jo cobro. A hores d'ara són molts els arenyencs que han viatjat amb mi i els estic, us ho dic ben sincerament, més que agraït. I penso que encara me'n queden molts per acompanyar. M'agrada viatjar i, sobretot, m'agrada mostrar allò que m'agrada, allò que em té enamorat. I els països del Magrib em tenen del tot seduït. Sóc un esclau voluntari d'aquests països nord-africans. M'agradarà, més endavant, explicar-vos com ha anat aquest viatge puntual a la biblioteca egípcia i, alhora, universal. A partir d'aquest "pont", Catalunya s'ha fet encara una mica més gran i independent. Anem per bon camí. O potser no; no ho sé.