Tot esperant els Reis

M'he comprat un telescopi. Com que he estrenat una casa de fa poc, allà sota el cementiri, amb una vista damunt del mar que no me l'acabo, m'ha semblat oportú gastar-me'ls tot comprant-me un telescopi. Jo que sí, decidit com sóc, me l'instal·lo al balcó pels volts de la mitja nit. L'enfoco cap al cel per estudiar-me'l a fons i davant meu, com aquell qui no vol la cosa, sense ni proposar-m'ho, m'apareix una estrella raríssima. Em calmo els nervis, enfoco l'òptica, em netejo les ulleres i contemplo aquella petita gran meravella: és una estrella amb cua. Jo no hi entenc res de res.

És la primera vegada que inspecciono la volta del cel. Sóc, doncs, un neòfit com una casa de pagès. Primer em penso que és un asteroide, després m'inclino per un meteorit, encara tinc temps de dubtar que potser descobreixo un nou planeta... em faig una embolicada de cervell, trec l'ull del visor, em frego les parpelles i em pregunto si no estaré veient visions. El fred m'eixoribeix, l'alé surt fet fum, insisteixo en mirar aquell cos celeste i ara sí, ara ho veig clar. És una estrella radiant i lluminosa amb cabellera, té una cua de núvia solemne i lentament giro l'aparell cap a la dreta i oh! meravella! Els tres Reis li van al rera. L'un, el blanc, barbut fins al melic, l'acompanya una carrossa farcida de saques ben plenes. Després el ros, gros i panxut, talment una bola de greix i carregat pels quatre costats com un camàlic dels d'abans. I finalment el negre, més negre que mai, barba mec, cabells rinxolats i uns morrus que de tan vermells semblaven dues tallades de síndria. També a Baltassar el seguia un carruatge estirat per bous i grinyolant de tan carregat com anava.

Jo no en tenia prou. La meva mà encara portava l'aparell de ficar-te els estels a la butxaca més cap a la dreta. Darrera els Tres Mags hi anava un seguici celestial magnífic: arcàngels, àngels, serafins, querobins, trons, potestats, principats... i tots arrossegaven carretilles guarnides i aprofitades fins l'últim racó. No havia vist mai una processó tan ben organitzada i tan concorreguda. Alguna cosa em deuran deixar de tot lo molt que he vist.

Jo aquest any he escrit una carta demanant una sola i única cosa. Un telescopi. Me'l portaran? Crec que me'l mereixo perquè he fet molta bondat i tinc una gran vocació d'espia celestial tal com ha quedat demostrat. Desitjo per vosaltres que els Reis també siguin prou generossos i us omplin de coses. Ah! Rei Melcior, abans de portar-me el telescopi porta'm, si us plau, el balcó.