Naps i cols, encara

No en volia parlar, francament. La merda, quan més la remenes, més pudor fa, això ho sabem des de menuts. Però la maleïda notícia dels naps i les cols ha provocat un centenar llarg de correus electrònics a la llista d'arenyautes. Llastimosament, doncs, queda demostrat que ha estat i és un tema que interessa i preocupa.

I tant que preocupa! Perquè precisament demà hi ha assenyalat el judici contra en Joan Munich. Jo vaig ser a la roda de premsa que els napaires d'enguany van convocar al Calisay i que va acabar amb una manifestació fins al davant mateix de la Casa de la Vila. Érem més de mig miler els que ens vam reunir per escoltar les explicacions dels maltractats napaires. L'alcalde diu que eren pocs. L'endemà vaig assistir a la roda de premsa que va convocar, al mateix ajuntament, la persona de l'alcalde. Allà érem dos, l'amic Santi Herce i un servidor de vostès.

Que una tradició acabi a garrotades és un contrasentit de difícil entendre. La meva proposta -i la dono gratuïtament a qui vulgui recollir-la- és que la policia desaparegui durant aquella nit. Que estiguin enquartelats i a punt per si cal la seva presència, però quiets i tranquils. Mireu, al tros de Pirineu de casa nostra es va acabar la caça furtiva quan la Generalitat, amb molt de seny i unes gotes d'imaginació, va fer guardes forestals a tots els caçadors incontrolats. Amb aquest exemple vull il·lustrar el que podrien ser les futures nits de naps. S'hauria de crear una mena de servei d'ordre intern, les mateixes colles de napaires haurien de portar unes quantes (poques) persones per ben resoldre aquesta feina. I ells serien els qui vetllarien perquè aquella nit tradicional fos pacífica i civilitzada. Encara s'hauria d'estudiar la manera de diferenciar les colles amb uns distintius per saber quines són del poble i quines de fora. És ben cert, que la imaginació ha d'il·luminar les ments privilegiades dels manaires de l'ajuntament. L'alcalde Rubirola admetia que segurament enguany s'ha parlamentat molt poc amb les colles. Doncs, ja sabeu què us toca: dialogar, dialogar i dialogar.

Els de l'ajuntament argumenten que tot aquest afer s'ha polititzat de mala manera. Potser sí, però nosaltres, els vilatans del carrer, diguem que no ens afecta, que tant se'ns fot. Aquest és un problema restringit als professionals de la política. El que ens preocupa a la resta de mortals són els esdeveniments que van succeïr dins la caserna dels Mossos d'Esquadra. Si havien o no havien antiavalots, aquesta no és una qüestió que ens tregui la son. Si els mossos que patrullaven aquella nit exercien d'antiavalots, doncs... no hi ha res més a dir. Jo tinc uns quants anys i penjava naps quan la Guàrdia Civil era la qui posava ordre als carrers del municipi, i llevat d'un fet puntual -el cas Montmany- tots els anys van ser prou tranquils. Recordo fins i tot que en alguna ocasió ells mateixos ens havien aguantat les escales que utilitzàvem per enfilar-nos al balcó de la mossa a qui anava dedicat aquell tubercle fet poema barroer.

Si tot el que vaig sentir al Calisay la nit de la roda de premsa és veritat -i no tinc perquè dubtar-ho- anem molt malament. Tenim una policia impresentable, una policia de tercer món. No només crec que tots aquests xicots llastimosament implicats amb la Justícia haurien d'obtenir una sentència absolutòria, sinó que crec fermament que haurien de rebre unes disculpes i fins potser unes compensacions econòmiques per part de l'ajuntament i de la Conselleria d'Interior. S'ha de fer un replatejament molt seriós de la festa, sobretot de l'actuació de les forces policials.

Jo no demanaré en aquest escrit cap dimissió. No vull pas que em titllin d'aprofitat, ni vull tampoc que em puguin dir que precisament sóc jo qui polititza la qüestió que tractem. El que sí demano, fins potser exigeixo, és que les autoritats municipals siguin més sensibles i toquin de peus a terra, que l'alcalde i els regidors de governació i cultura -aquest déu de tres caps- recordin que qui els hem escollit som el poble i no ningú més. Feu-me el favor d'estar al nostre bàndol i de treballar pel conjunt, per la col·lectivitat arenyenca. Posem pau als nostres dies de conflicte i que el que ha passat enguany no es repeteixi mai més. Estaria bé que busquéssim un dia per la reconciliació. Podríem reproduir, a Arenys de Mar, aquella abraçada de Vergara.