Sant Roc i l'SMS de l'Estanis

Erem una colla de setze, tots arenyencs. Voltavem pel sud marroquí. De bona hora ens vàrem llevar esverats. Era Sant Roc i malgrat ser en terra d'infidels nosaltres volíem complir amb el Vot de Vila. Unes ampolles d'aigua foradades feien d'almorratxes i els uns ens ruixavem als altres, tant si erem mascles com femelles (els oficialistes i els alternatius a
la "moreria" fa anys que estem barrejats).

Al crit de "Sant Roc, Sant Roc!" tots i totes (estimada Teresa Verdura) ens desitjavem una bona diada. A la caiguda de la tarda, a ranvespre, uns quants varem ballar la Dansa d'Arenys en un espai ple de palmeres despantinades que lluïen uns penjolls de dàtils, ensucrats i llaminers, a manera d'arracades gegants. Havíem festejat amb dignitat arenyenca la diada del guaridor de la pesta i d'altres mals lletjos que s'encomanen. Un any més havíem complert, doncs, amb l'arenyisme que imprimeix caràcter. Sant Roc havia anat avall amb molta pena i amb molta glòria.

Havent sopat -un cuscús amb intencions picants, farcit de mil viandes i aromatitzat amb tot l'exotisme del país magribí- inicavem la tertúlia, aquella que s'il·lumina amb l'escassetat de la llum de la lluna, i ens preguntavem, amb impaciència, com hauria anat la festivitat en terra de cristians. Volíem saber com havia transcorregut la diada a la casa comuna d'Arenys de Mar. No podíem oblidar que els dies anteriors hi havia una polèmica encessa, "que si macips i macipes" o "macips i captadores" o, aneu a saber quantes combinacions es podien fer encara amb aquestes dues paraules. Solució, va ser votada i aprovada per
unanimitat, vet-la aquí: "enviem un missatge telefònic, SMS, a l'Estanis García Fors, o Estanis Fors García -desconec l'ordre dels seus cognoms, en aquests moments-, ministre de cultura del nostre poble, i demanem-li que ens faci una valoració de la jornada". Amablement doncs, ens adreçàrem al seu mòbil. Vosaltres en coneixeu la resposta? Jo tampoc. No es va dignar de dir res, ni ase ni bèstia. Potser és que la festa no anava amb ell o bé és que té molta feina preparant l'enllaç matrimonial
que s'ha de produir d'aquí a pocs dies.

Estanis, que som els teus súbdits, mima'ns una mica. No cal que ens convidis a ballar al ritme de la Principal de la Bisbal, però contesta els missatges ben intencionats, que per això ets el nostre legal representant. No cal que et digui, estimat Estanis, com desitjo que siguis feliç en aquesta nova vida en parella que lliurement decidiu d'iniciar. M'agradarà pensar que a partir d'ara corregiràs la teva conducta i tindràs els teus conciutadans contents com unes pasqües. Resumint: una estirada d'orelles per no contestar els missatges i una forta abraçada per aquest matrimoni que a la vila ja es comenta que serà el del segle. T'ho dic amb tota la cordialitat.