Estrelles de mar al Nadal

A vegades si no mirem no hi veiem, i sobretot en no mirar fa que coses petites i comuns, ens passin desaperçabudes, i no poguem gaudir de petites grans belleses.

Aquest és el cas de la estrella vermella (Echinaster sepositus) que podem trobar amb força facilitat al port. Aquest animal, sí animal, doncs no tots tenen quatre potes alguns en tenen cinc, és un equinoderm (estrelles de mar, eriçons de mar, lliris de mar i cogombre de mar) caracteritzat per tenir un simetria radial en molts casos de cinc radis. Alguns com els cogombres o cagarros de mar, han perdut aquesta simetria i la tenen bilateral, com la majoria d'animals inclosos nosaltres.

Les estrelles de mar són grans depredadors, de mol·luscs bivalbes, celenterats (coralls) i d'altres equinoderms (com ja haureu endevinat preses més lentes que elles o que no és mouen). Algunes com l'estrella vermella són detritívores menjant restes orgàniques, tot i que aquesta també s'alimenta d'esponjes i cucs marins sessils (es a dir fixes al sutracte).

L'estrella vermella la podem tobar arran de la superfície del mar, fins a 200m de fondària, ara li agrada els fons durs, de roca i els alguers per sobre els 15 m.

Al port és abundant, ara no penseu que pel seu color tant vistós, són fàcils de veure. Pareu atenció i de segur que en trobareu alguna a la paret del moll.

I potser us preguntareu com és que un animal sigui d'aquest color. Si us pareu a pensar hi ha molts animals marins vermells; molls o rogers, escorpores, gambes etc... Això té una explicació, l'aigua absorveix els diferents colors que hi ha a la llum blanca del sol, i el primer en ser absovit és el vermell, pel que el vermell no existeix a les profunditats marines, només en els primers metres, pel que un animal vermell es transforma en negre, sense color, ideal per mimetitzar-se en llocs on la llum és un bé escàs