Els ametllers ja estan florint

Alguns cops pensem que les flors surten a la primavera, i per veure un fenomen de floració espectacular hem d'anar a llocs molt poc alterats, ja sigui al Pirineu, el Jerte o el Japó.

Doncs no per dues bandes, no totes les flors surten a la primavera, i no hem de viatjar gaire per veure un espectacle floral digne de haiku japonesos...

Aquesta setmana han començat a florir els ametllers (Prunus dulcis) a Arenys. Segurament aquí al litoral és on aquest arbre, que ha passat l'hivern despullat, floreix abans que a d'altres llocs del país. A causa de la temperatura més suau al Maresme ja floreix al Gener, a ple hivern. A d'altres punts de la Catalunya interior haurem d'esperar encara uns quinze dies o tres setmanes per que floreixin. Aquest fet vesteix el païsatge hivernal amb un blanc d'optimisme, en una època en que la natura "dorm". Un cop acabin la floració sortiran les fulles i es tornarar discret fins l'any vinent. I els homes (i les dones) comentarem un any més si una glaçada esgarriarà tant poètic espectacle, però l'any vinent tornaran a florir al vell mig de l'hivern.

Ara per que ho fan així? S'han tornat Bojos els ametllers? És un senyal més del canvi clmàtic? En realitat la natura no dorm del tot, ja al mig de l'hivern hi ha insectes resistents al fred com el pelut i acolorit borinot (Bombus terrestris), que serà el pol·lintzador principal de l'ametller i l'atmetller fa un esforç brutal per atreure el maxim nombre de borinots i abelles possibles i per cridar més l'atenció fa totes les flors de cop. Florir abans fa que els pol·linitzadors presents depenguin de l'ametller, i aquest, no hagi de competir amb d'altres plantes per a ser pol·linitzat.

L'ametller no és un arbre originari d'aquí, va ser començat a cultivar fa ja segles a Pèrsia, Palestina i Síria. Més endavant amb la mà de l'home s'ha escampat per tota la conca mediterrània i mes recentment a Amèrica i Austràlia mediterrània. Al Maresme no hi ha grans plantacions (com les que sí trobem a la plana d'Isona o al Segrià i la Segarra), si no que sempre ha estat un arbre de marge, com a complement pels pagesos. Ara són el testimoni d'un passat pagés de la comarca, el trobem a tots els marges. Jo reivindico que aquest patrimoni natural, signe d'un passat diferent sigui valorat, estimat i protegit.