30 anys d'ofici. Dietari

30 anys ja en aquest ofici. Un ofici que avui no és pas el mateix. Ens l'han canviat i ara no se sap ben bé el que se'ns demana. Nebulosa total. No se sap si falten professors o si en sobren. I, suposant que en faltin, tampoc no se sap ben bé quin tipus de preparació han de tenir els nous ni l'orientació que ha de tenir aquesta preparació.

El recent article d'Arcadi Espada, és ben aclaridor. 30 anys ja, i segurament tornaria a triar aquest mateix ofici. El que et paguen dóna tan sols per anar tirant i si t'abaixen el sou t'hi has de conformar, encara que no et sembli prou legal, i decidir que per la teva feina cobraràs el que et paguin, sigui més o sigui menys. Llevar-te cada dia i fer la feina que et toca i fer-la bé. Si mai decideixen no pagar-me i anul·lar la meva plaça perquè el país ha d'estalviar, no diré res i ho acceptaré, però pensaré que un país que estalvia en ensenyament no és un país ni és res. Com tampoc no és res un país que aprova i promociona els qui tan sols escalfen cadires i es pensen, perquè així els ho han fet creure, que en aquests món tot són drets i que no hi ha deures. Jo no sóc pas en aquest ofici per la seguretat teòrica que implica el fet que un dia vas guanyar una plaça per oposició. Hi sóc més aviat perquè crec que el saber i les seves formes són la base de la llibertat individual i col·lectiva.

Un professor no ha de rebaixar-se mai al nivell dels seus alumnes. S'infantilitzaria o tornaria a l'adolescència. Un professor, al contrari, ha de fer que els alumnes, a base de reptes, se superin i arribin un dia a saber més del que ell sap. I educar en els deures i no pas en els suposats drets. Cap dret no existeix si primer no has complert els deures. Però la cosa no va pas per aquest camí i és per això que dic que aquest ofici ens l'han canviat i que el país falla justament per la seva base, que és la formació i l'ensenyament. Que digui el que vulgui l'informe PISA. I és, a més, una pèrdua de temps i de diners, i un retrocés, que els alumnes tinguin ara, cadascun, un ordinador a l'aula. Però si molts no saben escriure i la majoria no entenen el que llegeixen! Gramàtica, molta gramàtica, amb prestigi de l'ortografia, i lectura, molta lectura seleccionada i en veu alta. Memorització i recitació de textos. L'aritmètica i la matemàtica i la geometria, les mesures del món. Qui som i d'on venim i per què el món avui és tal com és. La música i les arts. I les llengües altres que la nostra. I la informàtica. I prou de “tallers” i de “maries”. Prou de relativisme.

D'altra banda, l'espectacle Barça. No cal cap comentari. Ara bé, ¿el club no hauria de tenir un secretari tècnic que s'adrecés en català als mitjans? El cas de Zubizarreta és del tot lamentable. I, a més, no diu res quan parla. Tòpics i tòpics. I amb aquell to de veu tan anodí. Zubizarreta no lliga de cap manera amb el perfil Barça. És clar que el president, que la primera cosa que féu va ser anar-se'n a Extremadura a fer-se perdonar no se sap ben bé què, segurament tampoc.