Èric Vinaixa i La famosa gemma de Galveston

He començat aquest apunt mil i una vegades...i cada cop he trobat una excusa per canviar-lo. Tampoc sé segur sobre què us vull parlar més detalladament: si de les sensacions que ens va ocasionar ell, si sobre la visita que ens va fer al programa o si vull fer més incís en el seu magnífic disc. Èric Vinaixa ens va visitar el passat dimecres dia 12 per a presentar-nos el seu primer treball discogràfic en solitari La famosa gemma de Galveston. Deixeu-nos dir que és el típic cas de convidat que mai tens gaire clar com anirà...no sabíem ben bé com seria el noi i més aviat teníem la sensació que seria justament el contrari del que va resultar ser. Hem d'afirmar que el noi, puntual, ho és (almenys amb les entrevistes). Quan vam arribar a l'estació de Mataró per recollir-lo ell ja portava més de vint minuts esperant-nos (tot i que hem de dir que això va ser decisió seva, nosaltres vam arribar a l'hora que havíem quedat...per una vegada que ho fem...!). La nostra arribada a l'estació es pot titllar de triomfal. Com alguns de vosaltres vau poder saber (gràcies a un vídeo) vam acabar punxant una roda del cotxe...des d'aquí us assegurem que va ser culpa de l'Èric, que estava prenent el sol situat massa lluny del nostre camp de visió i clar...En fi, no entrarem en detalls però us podeu imaginar el que suposa punxar una roda just deu minuts abans de començar el programa: aparcar (com es pugui) al pàrquing de l'estació i caminar (ràpid) fins a la ràdio (camí llarguet, per cert). Resultat? Que el camí dóna molt de sí i ens acabem vacil·lant els uns als altres, l'Èric ha resultat ser un noi molt ben parit, boig com nosaltres, irònic i algú a qui els convencionalismes no li van. L'entrevista es preveu un camp de batalla on encara cap de les dues bandes tenim gaire clar qui guanyarà. Ens ha promès donar-nos canya, el que passa que encara no sap amb qui està parlant! Durant el camí sembla que l'entrevistador sigui ell, no deixa de fer-nos preguntes i nosaltres deixem que agafi confiança. Arribem a la ràdio (una micona tard) i comencem el programa a corre-cuita. No us carregarem explicant-vos com va anar, si voleu, la podeu tornar a escoltar aquí. Us assegurem que val molt la pena, podreu veure l'essència d'Èric Vinaixa i a més a més ens va obsequiar amb un gran regal...la cançó Sensacions en directe!

Deixeu-nos però, somniadors, fer especial menció d'aquest disc. La famosa gemma de Galveston és quelcom especial, molt. Un disc difícil d'etiquetar ja que hi pots trobar una fusió d'estils meravellosa: cançons que caminen des del soul, tot passant pel blues, la cançó d'autor fins a un parell de temes més rock and roll. No ens pregunteu el perquè del títol, perquè nosaltres, a hores d'ara, encara estem com vosaltres. L'Èric afirma que després d'escoltar atentament el disc has de ser capaç de saber a què fa referència, però jo, que no us enganyo si us dic que porto moltes escoltes, encara no he estat capaç d'esbrinar-ho. L'haurem de tornar a portar a veure si aquesta vegada s'anima a explicar-nos-ho. Preciosita, íntim, reflexiu i amb molta càrrega emocional...així ens el defineix ell. I nosaltres ens hi afegim a aquestes definicions. La famosa gemma de Galveston és un disc que l'has d'escoltar escoltant-lo de veritat, amb calma, en soledat, tot parant molta atenció a tot el que allà dins s'amaga. Des d'un principi hi trobes tanta qualitat en aquestes 10+1 cançons que composen aquest disc que es fa difícil quedar-te tan sols amb una. Si em deixeu triar però us diré que L'habitació de cristall és el súmmum. Espectacular, preciosa, detallista...és d'aquelles cançons que les escoltes una i una altra vegada i mai en tens prou. És difícil explicar com una persona és capaç de reunir tanta bellesa en una sola cançó. I si us diem això referint-nos només a una de les peces imagineu-vos com pot arribar a ser (de fantàstic) el global d'aquest disc. Ales en sang, Sensacions o Escac i Mat són d'altres que no es queden gens enrere, així com Big Bang o My dream. Des de la nostra humil posició, somniadors, us recomanem molt fermament que compreu aquest disc. Que l'escolteu, que el gaudiu, que us deixeu impregnar per tota la sensibilitat que emana. La famosa gemma de Galveston és en sí tot un enigma, gairebé tant com la figura del seu autor, l'Èric. Si els resoleu digueu-nos-ho, nosaltres mentrestant somniarem, a veure si així ens inspirem i som capaces de resoldre'l també.

Podeu saber més coses sobre La famosa gemma de Galveston aquí i seguir-li la pista via facebook.

Afegeix un comentari nou