Les olors de les flors. Dietari
Enviat per @miquelcolomert el
Fullejo, i m'hi entretinc, “La bassa de les oques”, de Jordi Vintró, mentre espero la Marga per dinar. La una del migdia i la soledat i el silenci del menjador del restaurant. Em porten un aperitiu, deferència de la casa, moltes gràcies. No es pot fumar i ho sé i no em cal. En tinc prou amb el llibre excepcional. M'emociona com Vintró hi tracta la llengua. Que el llegeixin, si poden, els de Convivència Cívica Catalana, aquest Caja i companyia. Les arrels de la llengua. Català col·loquial encomanadís. Llegeixes els poemes del llibre i penses que és clar que és possible viure i sentir en català. Possible i necessari. A “La bassa de les oques” hi es tot, el català. Llibre que és una crida, un crit que va directament als sediments de més avall de l'ànima i sospiro en no poder ni imaginar què hi deu haver més avall de l'ànima. Gent que escup clofolles .Olors de flors i uns que juguen a futbol i fan un gol. Jo què sé. Hi ha Espriu, i hi ha el retaule de la parròquia, el dimecres de síndria i els molts quilowats cap a la mostra insigne del barroc. I la trona que s'embolica i molta cosa més que encara no he llegit. Gran Vintró que encara no havia descobert. Dinem bé i, després, fumem al carrer. Quina cosa!
Per cert, que veig que Salvador Sostres diu que cal llegir també “Rates al jardí”, de Valentí Puig. És un dietari de les coses de l'autor mallorquí de quan tenia 26 anys menys, però Sostres té tota la raó. Gran dietari, gran lectura.
I el dia no ofereix gran cosa més. El temor que Israel quedi aïllat -si cau Israel, caurem tots-, el Parlament que debatrà d'aquí poc, sense esperança, la declaració unilateral d'independència, i la renovació per a una sola temporada de Guardiola, futur president. I tot allò que ens deuen i que vés a saber si cobrarem.
He de deixar de menjar embotits. L'embotit emboteix.
