Unes petites vacances menorquines

Sóc a la la Krusanteria disfrutant de la crisi, em miro les fotografies penjades a la paret i em venen a saludar al calaix de la memòria un munt de records. En sumo 62 fets de fa pocs dies sóc, doncs, un acuari disfressat d’aries.

Estem just en aquella frontera del fred amb la calor, és a dir, de l’hivern amb la primavera. Avui marxo a Menorca a veure els ametllers florits – l’ametller florit és la sinfonia del bon temps! Del conjunt de les illes baleàriques la que més m’agrada és Menorca. Té un aire senyorial, és un aiguabarreig de català i britiànic, és la que està menys esquitxada de la cultura hispànica, de l’espanyolista. I això es nota. Hi vaig a no fer res que és la millor feina de totes les que es fan i es desfan. Em regalo quatre dies de repós absolut. Sóc conscient que molta gent, després de llegir aquestes quatre ratlles, es dirà: collons! Quina barra que té aquest Pep, se’n va a fer vacances perquè està esgotat de fer tantes vacances arenyenques. A tots aquests malintencionats els diré que certament jo no treballo per que jo no tinc temps de fer-ho. Tinc massa feina i només em faltaria haver de treballar! Jo penso, improviso, actuo i executo i tot això ho faig en menys de deu minuts. Per tant unes vacances en el moment actual no només em covenen sinó que, seguraement, em són imprescindiples.

La setmana entrant em comprometo a explicar-vos alguna cosa menorquina. Penso jeure – d’això no us en diré res -, em possaré les botes a taula, el peix serà el protagonista indiscutible i faré el turista fins allà on la meva vocació em permeti.

Jo que m’he guanyat al vida fent el turista us puc assegurar que és una feina cansada, esgotadora i enfarfagadora. En un moment donat la cultura, l’enriquiment personal, pot saturar-te el cervell. Tampoc cal arribar a aquests extrems. Però, sí que us puc assegurar que seran quatre dies ben aprofitats. I d’això us en faré cinc cèntims a la tornada. Apa, que tingueu un bon quedar-vos i per mi un molt bon viatge a l’Ítaca catalana. Aquesta escapada és l’obsequi que em faig a mi mateix per festejar aquests 62 anys tant joves que tragino amunt i avall, amb aquella elegància determinada que sé fer les coses quan m’ho proposso. Siau.