Treball i Puig i Pidemunt
Enviat per rosaura el
Us reprodueixo un article del periodista barceloní Josep Maria Huertas que parla de Joaquim Puig i Pidemunt. Aclareix que no va ser el primer director, com us deia en l'altre escrit. Treball es va començar a publicar l'any 1936 i aleshores ell era a la Generalitat, com a vocal d'Economia. Us adjunto la foto d'aquella època. Ell va ser el primer director que, després de la guerra, quan va tornar, mes o menys el 1945, fins la seva detencio. Tot i això dins la presó també feren algunas tirades, clandestinament.
La dramàtica història de 'Treball'
article de JOSEP M HUERTAS
Que jo recordi, només hi ha una publicació catalana el director de la qual hagi estat afusellat i tingui un carrer dedicat a Barcelona: Treball. El 1949 JOAQUIM PUIG I PIDEMUNT va caure sota les bales, amb tres companys més del PSUC, al Camp de la Bota. Fins aleshores n'havia estat el director. Era la revista que continuava la tasca del diari nascut el 21 de juliol del 1936, tres dies després de començada la Guerra Civil. La tràgica mort de Puig Pidemunt és una de les fites que destaquen en el llibre Treball 1936-2006, dirigit per Carme Cebrián i Marià Hispano i editat per Ronsel i Nous Horitzons.
A banda de les introduccions, el llibre està dividit en quatre capítols i un gran tema central. El periodista Joan Busquet, que va ser director de Treball entre el 1977 i el 1981, narra la història clandestina del franquisme i la dels primers temps del retorn a la democràcia. Es tracta d'una ponència del cicle Memòria de la Transició, organitzada per la Universitat de Barcelona, els textos del qual ja van ser editats el 2004.
L'economista Emili Gasch és l'autor d'un text interessant sobre Premsa i partits polítics a Catalunya, i el també periodista Carles Geli aporta una valuosa investigació sobre els 65 articles de Manuel Vázquez Montalbán a Treball. Carme Cebrián, autora d'Estimat PSUC, desenvolupa l'evolució de la festa organitzada per la revista entre el 1977 i el 1998.
La part central del llibre recorre, any rere any, entre el 1936 i el 2006, els avatars de la publicació, amb una cronologia, un recull d'imatges, en bona part procedents de l'arxiu del PSUC, i un seguit de biografies de militants, la majoria dels quals ja traspassats, moltes de les quals van ser publicades en el seu moment per Treball.
Subtitulat com a Diari dels treballadors de la ciutat i del camp, Treball va sortir des del juliol del 1936 fins a la caiguda de Barcelona, el gener del 1939. Després va ressuscitar a la presó Model, per estrany que pugui semblar. Hi havia tants presos a la postguerra que, en un moment donat, alguns militants del PSUC, entre els quals Josep Solé Barberà, van aprofitar el descontrol per fer servir la impremta de la presó per editar uns quants números. Després van venir els intents, sempre clandestins, d'editar Treball en un taller del Poble-sec. Se'n feien uns 3.000 exemplars mensuals i es repartien per tot Catalunya. Això va ser així fins que el 1947 la policia va descobrir la impremta i va detenir-ne els responsables, entre els quals el director, JOAQUIM PUIG I PIDEMUNT Encara hi va haver un altre intent de sortir de la mateixa manera, aquesta vegada de la mà de Josep Raventós, ajudat per l'impressor Antoni Ara. Detinguts el 1951, Ara no va tornar a veure el seu fill, que tenia tres anys, fins que aquest en va tenir 18.
