Reconeixement

El diumenge passat varem ser al cementiri de Montjuïc que com cada any, com ja us vaig explicar, hi fem l'homenatge al meu oncle. Aquest any va ser especial per la molta gent que ens va acompanyar. Are ja feia anys que només erem la família i tres o quatre persones més del Maresme, però aquest any també ens varen acompanyar, per primera vegada, persones d'Arenys com l'Isabel Roig, l'Oriol Ferran i l'Albert Pizarro.

Des de aquí voldria donar les gràcies a Ràdio Arenys i en particular a l'Enric Sierra que en el programa del Dominical em va trucar mentre estàvem al cementiri i vaig poder explicar algunes coses del meu oncle, perquè això és una de las coses que al meu Pare, els últims anys de la seva vida, més el preocupava: que la gent sabés com era el seu germà, que amb tretze anys va marxar del poble d'Osor, que es on va néixer. Allà ell veia que no tenia possibilitats de estudiar i es va decidir de marxar a Barcelona a treballar i al mateix temps estudiar. I així ho va fer i aconseguir. Però les seves inquietuds anaren més enllà, es va sindicar a la Federació Obrera de Sindicats de la Industria Gastronòmica (FOSIG), integrada a la UGT, on va portar a terme diferents activitats fins arribar a ser, més tard,un dels dirigents.

El 1936, al formar-se un Govern d'unitat, a la Generalitat, va ser vocal del Consell d'Economia en representació de la UGT. L'any 1938 en plena guerra va ser destinat com a Comissari Polític de Sanitat a diferents destacaments fins que va marxar a França. Allà va començar a dirigir Treball, que va continuar ja des de Barcelona l'any 1945. En aquests anys va passar per un camp de concentració, fins que es va poder escapar. La resta ja la sabeu. E l van detenir quant sortia de l'impremta clandestina que tenien a Poble Sec, que es allà on feien Treball.

Pel que ens va explicar el diumenge la Margarida, que es historiadora, es veu que algun dels detinguts va donar alguns noms degut a les pallisses que l'hi van donar i aixi els van poder detenir a tots ells. Però com deia el meu Oncle a la seva carta de comiat que podíem anar amb la cara ben alta perquè ell no havia fet res del que l'acusaven.

I jo, aquests dies que he pogut llegir la "Sentencia" He quedat parada perquè diu, textualment: "Este sujeto Joaquin Puig Pidemunt se le considera (jerarquicamente superior a cualquier otro procesado) y responsable de todas las actividades desarrolladas en cuya realizacion no intervino directamente, encargando a otros la ejecucion de los mismos actos terroristas." I també es refereix que traduia el diario Solidaridad i imprimia propaganda il·legal a part de ser director de "un diario o revista en otra lengua".

O sigui que ja podeu veure qui era i el mal que feia. Com diu ell a la seva carta de comiat. Que el sacrifici de la meva vida sigui en bé de totes las persones de bé i un pes gros pels que no són d'aquesta classe.