El fenomen de l'abstenció

El Govern català, a través de la Direcció General de Participació ha realitzat un estudi sobre l’abstenció a casa nostra, en base a una enquesta just després de les passades eleccions al Parlament de Catalunya. Abans de valorar les conclusions d’aquest estudi, ben bé podríem encetar un debat previ sobre si el vot és només un dret o si també hauria de ser un deure. Alguns estats opten per això segon (Austràlia, Andorra, Argentina, Holanda, ...) i estableixen el sufragi obligatori.

Jo, particularment, el considero un deure (també un dret, és clar) però no defenso la seva obligatorietat. Ara bé, considero d’una gran irresponsabilitat (en el sentit més etimològic del terme) l’abstenció. L’ abstenció no és ni disconformitat, ni sentit crític, ni desaprovació, ni exigència de canvi. L’abstenció és simplement “girar l’esquena” a la democràcia, de la qual tots, en la part que ens correspon, en som dipositaris. Abstenir-se és “de facto” beneir el que decideixen els altres, és renunciar a fer-nos sentir i en molts casos és deixar que tot continuï igual quan el que voldríem és que tot canviés. Abstenir-se és menystenir un dret simplement pel fet de tenir-lo. És ignorar i menysprear el que ha costat obtenir-lo. Abstenir-se és ofendre tots els ciutadans sense dret a vot i que estan disposats a tot per assolir-lo.

He llegit i escoltat moltes formes de justificar l’abstenció. Cal admetre que algunes són aparentment consistents. Però és només façana, carcassa. A la que rasques una mica, s’ensorra com un castell de cartes.

M’ha sorprès d’aquest estudi la conclusió que l’abstenció és un fenomen estructural, no pas conjuntural ni superficial. No obstant, les raons adduïdes per no exercir el vot són, al meu entendre, clarament circumstancials (per exemple, descontentament amb els polítics, descontentament amb la política en general, descontentament amb el govern anterior). Alguna cosa no quadra. No serà que l’abstencionista “vesteix” amb arguments postissos el seu “ja us ho fareu”?

Aquí a Arenys, en les darreres eleccions municipals i al Parlament, s’han abstingut de l’ordre de 4.000 persones, que és una xifra que s’apropa força al 40% del cens. Tant de bo aquest nivell d’abstenció caigui de forma important en les properes municipals del mes de maig. En els ajuntaments es decideixen i s’emprenen les polítiques que més ens afecten, siguem joves, no tan joves o grans. Siguem sobiranistes o no. D’esquerres o de dretes. Catalanoparlants o no. Crítics amb l’actual mandat o molt crítics amb l’actual mandat.

En les properes eleccions municipals, no anar a votar és girar l’esquena a Arenys i etzibar un “ja us ho fareu”.

Article reproduït a la web www.arenysdemar.cat/entitats/erc

1 comentari

Afegeix un comentari nou

Comentaris

David

El fenomen de l'abstenció

Enviat per David el Dv, 02/02/2007 - 17:54

Marc,
estic totalment d'acord amb la teva opinió respecte al dret o deure a vot.
També estic d'acord amb tu en que no és bo per la democràcia d'un pais, un percentatge d'abstenció tant elevat.
I també estic plenament d'acord amb tu en que els arguments a l'abstenció són moltes vegades massa lleugers.
Tot i això crec que ets massa dur respecte a aquesta gent. Penso que molt pitjor és un Govern concluent un estudi d'aquesta importància amb aquests arguments i no fent res al respecte.
Segur que la millor manera d'expressar aquest descontentament amb els polítics o aquest descontentament amb la política en general, NO és l'abstenció, però SI estic segur que aquests descontentament amb els polítics i aquest descontentament amb la política en general, EXISTEIX.
Per tant, crec que si s'és tant crítc amb l'abstenció, primer s'ha de ser alhora més crític amb tots els qui fan política.
Pitjor és quan imagino un escenari en el que aquesta abtenció, hagués sigut vots en blanc, i la resposta política hagués estat la mateixa ...
Jo a les properes eleccions ANIRÉ A VOTAR COM SEMPRE.