El fenomen de l'abstenció

El Govern català, a través de la Direcció General de Participació ha realitzat un estudi sobre l’abstenció a casa nostra, en base a una enquesta just després de les passades eleccions al Parlament de Catalunya. Abans de valorar les conclusions d’aquest estudi, ben bé podríem encetar un debat previ sobre si el vot és només un dret o si també hauria de ser un deure. Alguns estats opten per això segon (Austràlia, Andorra, Argentina, Holanda, ...) i estableixen el sufragi obligatori.

Jo, particularment, el considero un deure (també un dret, és clar) però no defenso la seva obligatorietat. Ara bé, considero d’una gran irresponsabilitat (en el sentit més etimològic del terme) l’abstenció. L’ abstenció no és ni disconformitat, ni sentit crític, ni desaprovació, ni exigència de canvi. L’abstenció és simplement “girar l’esquena” a la democràcia, de la qual tots, en la part que ens correspon, en som dipositaris. Abstenir-se és “de facto” beneir el que decideixen els altres, és renunciar a fer-nos sentir i en molts casos és deixar que tot continuï igual quan el que voldríem és que tot canviés. Abstenir-se és menystenir un dret simplement pel fet de tenir-lo. És ignorar i menysprear el que ha costat obtenir-lo. Abstenir-se és ofendre tots els ciutadans sense dret a vot i que estan disposats a tot per assolir-lo.

He llegit i escoltat moltes formes de justificar l’abstenció. Cal admetre que algunes són aparentment consistents. Però és només façana, carcassa. A la que rasques una mica, s’ensorra com un castell de cartes.

M’ha sorprès d’aquest estudi la conclusió que l’abstenció és un fenomen estructural, no pas conjuntural ni superficial. No obstant, les raons adduïdes per no exercir el vot són, al meu entendre, clarament circumstancials (per exemple, descontentament amb els polítics, descontentament amb la política en general, descontentament amb el govern anterior). Alguna cosa no quadra. No serà que l’abstencionista “vesteix” amb arguments postissos el seu “ja us ho fareu”?

Aquí a Arenys, en les darreres eleccions municipals i al Parlament, s’han abstingut de l’ordre de 4.000 persones, que és una xifra que s’apropa força al 40% del cens. Tant de bo aquest nivell d’abstenció caigui de forma important en les properes municipals del mes de maig. En els ajuntaments es decideixen i s’emprenen les polítiques que més ens afecten, siguem joves, no tan joves o grans. Siguem sobiranistes o no. D’esquerres o de dretes. Catalanoparlants o no. Crítics amb l’actual mandat o molt crítics amb l’actual mandat.

En les properes eleccions municipals, no anar a votar és girar l’esquena a Arenys i etzibar un “ja us ho fareu”.

Article reproduït a la web www.arenysdemar.cat/entitats/erc