La Casa del Pare

L'altre dia tornava del Marroc i l'avió em deixava a l'aeroport de Girona. Per sort tenia qui em venia a buscar (i dic, per sort perquè certament aquest aeroport és de comunicacions difícils). Una mica de maniobra per carregar maletes i carretera i manta, cap a Arenys que falta gent. No portàvem encara ni cinc quilòmetres recorreguts que tot jo vaig quedar esverat: hi havia una mossa, esvelta i ben feta, que ens ensenyava les gomes de les calces. La noia s'estava cordant les sabates i la faldilla cortejava tant que tot el cuixam va quedar a la fresca. L'amic xòfer em va dir "què passa? Es una de tantes mosses plantades a la carretera prestant el servei a camioners i altres professions lliberals i no lliberals". Pel que sembla són molts els francesos que venen a buscar els favors a canvi d'unes poques monedes a les carreteres gironines. Certament en el trajecte de l'aeroport a Arenys en vaig comptar pel cap baix un parell de dotzenes: les unes mostraven generosament el camí del cel, és a dir, aquella regatera que es forma quan es tenen unes mamelles de pecat mortal i les altres s'estalvien tanta roba que gairebé et mostren el clot de l'esgarrifança.

Està bé això de mirar el paisatge, un paisatge ple de verdura i esquitxat per aquestes flors exòtiques i insinuadores de tot i de res, que juguen al innocent joc del plaer carnal. De veritat que jo, un servidor vostre, no tinc res a dir, aquest és un servei que segurament fa el seu servei a algú que deu necessitar-lo de manera imperiosa i em consta que moltes prostitutes tenen veritable vocació d'això: de prostituta. El que em sap greu de tot plegat és que alguna d'aquestes noietes estigui allà, palplantada a la carretera, en contra de la seva voluntat o que tingui algú que li controli els moviments i, sobretot, els ingressos. També lamentaria que hi hagi algun client malparit que li faci fer alguna "marranada" amb amenaces i maltractaments.

He sentit molts comentaris de puristes i beates que es piquen i repiquen el pit dient que la carretera s'ha de netejar d'aquestes immoralitats, que això és un mal exemple pels més menuts i que hem d'estalviar-los-hi aquesta visió tant negativa i tant poc edificant. Hipòcrites per dins i sepulcres blanquejats per fora! La vida és una i és com és. Hi ha pobres i hi ha rics; hi ha putes i maricons i beates que no aixequen el cul del banc de l'església i lesbianes que amaguen la seva condició sexual "pel què diran". Doncs no direm res, res de res! Aquest és un món de mones i cada mona que faci el que li vingui en ganes, menys manipular grollerament la història perquè això senzillament és una indignitat.

Sort que Déu és un bon home, una bona persona i tot això ho entén millor que ningú. Finalment tots nosaltres (putes, maricons, beates, lesbianes...) en som fills d'Ell. I Ell ens ha fet així i ens vol així. El paisatge, amb aquests esquitxos exòtics i insinuadors, és obra del Creador. Qui som nosaltres, vulgars homenets que trepitgem aquest món amb data de caducitat, per canviar res de res del que hagi creat el Totpoderós.

Visca, doncs, les putes i els maricons, les beates i les "tortilleres"! Visca, en definitiva, la vida que ens toca viure per obra i gracia del Déu bondadós! Que ens faci, a tots, sants i bons i que algun dia puguem retrobar-nos tots junts a la Casa del Pare. Jo, al costat de les flors exòtiques i insinuadores de la carretera de Girona, estaré molt ben acompanyat!