5a dent

Avui m'ha caigut una dent... la cinquena, i alhora primera de les de dalt. És una d'aquelles grosses, aquelles de conill. La seva germana bessona ja no té a qui abraçar-se i aviat li seguirà el mateix camí. Però encara em queden quinze de les vint dents de llet de les que encara podia presumir a mitjans de juliol. En vuit mesos n'he vist caure cinc... quin promig! Les veïnes es sorprenen, doncs encara no tinc 5 anys i 2 mesos, però els pares els recorden que vesteixo roba de 7 anys. I amb la gana que sempre tinc, ja era hora d'anar reemplaçant les forquilles.

Aquesta vegada ni he perdut la dent pel carrer, ni me l'he empassat. Ja la tinc preparada en una capseta rosa per a deixar-la en mans de la "fada de les dents". Un altre dia ja us explicaré sobre aquesta fada tan màgica. Que ara és hora d'anar a dormir i descansar després d'un dia tan actiu. Per cert, aquesta tarda hem estat pintant ous.