Polseres amunt!!!

Realment inspiradora la història d'Albert Espinosa. Malauradament vaig haver d'estar a l'hospital aquest estiu com a acompanyant i vaig viure-hi històries semblants. Quan estàs en un hospital mai t'imagines que pots aprendre coses. Sempre penses en com de desgraciada és la situació que t'ha tocat viure. Però sempre he cregut que de totes les situacions pots extreure'n coses positives, per què no? La meva mama va estar en coma durant un mes, arran de la complicació d'una operació per un meningioma cerebral de grau II de malignitat. Ara, però, ja està tot bé i tot forma part del passat. I quan tens algú en coma qualsevol situació es fa especial, tant per allò bo com per allò dolent. Però jo vaig intentar transmetre-li allò bo a la Maria Antonié. Quan la vaig anar a beneir per Sant Roc amb dos macips més revolucionant tota l'UCI, com es va posar de contenta!...quan li vaig penjar l'himne de Sant Roc i l'estampeta de Santa Paula Montal tot muntant un santoral arenyenc...quan li posava el Dominical amb l'Ipod i li veia la cara com indignada, tot i estar adormida, quan un polític donava la sensació que no havia fet els deures... quan va obrir els ulls per primera vegada i quan em va conèixer...quan li vaig posar la seva cançó preferida, "La mare" del Dyango...quan li explicava acudits... quan li vaig posar la polsera "LIVESTRONG" del Lance Amstrong... quan ella em somreia... quan m'apretava la mà només a mi i a cap altra persona... Són coses i aspectes que veig en la història de l'Albert. Qualsevol sentiment, gest, cosa que fas, és un món per a tu i per aquell que estimes. I malauradament he vist molta gent patir i marxar per sempre.

Ja tinc ganes de veure el nou capítol demà. Així que quan tingueu un mal dia pareu-vos a pensar, connecteu-vos a Polseres Vermelles. Us donaran una lliçó de vitalitat i crec que deixareu de banda coses que no tenen tanta importància!

Vet aquí un trosset de la banda sonora de la sèrie.
La realitat

Bona setmana!!!!!!!!!!! I POLSERES AMUNT!