L'home que imita als ocells
Enviat per davidxiberta el
L'home que imita als ocells
ha fugit volant del circ.
L'enyoraran, segur.
La gent cridava
mirant cap a la cúpula,
quan ell ha sortit gronxant-se
en l'infinit, allà dalt,
sobre la pista.
L'orquestra ha callat en sec.
Sona un redoble.
S'ho pensa cinc segons
i es llença al buit.
Se sent un oh! a contratemps,
però a mig tirabuixó
l'instint a pres la iniciativa
i en comptes d'aterrar,
mira el forat del sostre de lona,
s'enlaire i surt de la carpa
disparat com un coet.
Ara, en ple vol,
sent per dins
que el bosc el crida.
L'hi ve al cap un acudit antic.
Vola i somriu.
No l'han vist més.
David Xiberta
(de "deu poemes d'amor i una rumba")
