Visca la primavera i visca l'anarquia!

Hem fet el tomb a la climatologia. Ja fa bo. Hem estrenat la primavera de manera total. En aquesta època és quan ve de gust de seure's a les terrasses dels bars de la Riera però també és quan ve a visitar-te, de manera emprenyadora, el pol·len dels arbres que el vent escampa tan generosament i gratuïta. D'aquí no res farem cap a la platja i ens deixarem al bany-maria fins quedar ben estovats. És, en el moment actual, quan les mosses fan més goig: shorts, escots de pecat mortal i una morenor de marededéu fosca. Aquests dies de calor civilitzada tothom està content, la parròquia es disbauxa un bon xic i si no fos per aquesta crisi maleïda i que ens tenalla Arenys seria un tros de cel instal·lat a la terra.

Però com que la felicitat no pot ser mai sencera ja tenim les Eleccions Municipals (fóra molt més divertit i orgiàstic que fossin les ereccions municipals) que truquen impacientment la porta. Els uns -els que avui estan al govern- intenten enllestir cuita-corrents les obres que tenen iniciades. Veurem si se'n surten en fer de color verd les llosses de la Riera. Crec que el coloms s'han cruspit les llavors com si fossin besses. Els carrers de La Revolució i de La Torre fa mesos que estan de panxa enlaire, sembla que ben aviat hi posaran remei final. M'asseguren que han de tornar a fer de nou l'acabat d'estrenar carre de l'Església. Aquesta sí que és bona! Potser és per donar feina a qui no en té? Ara haurem d'acceptar amb benedictina paciència -i això és molta!- qualsevol actuació que se suposi que pot ajudar a esgarrapar algun vot. I els altres -que els teníem ben oblidats- doncs, a fer una crítica furibunda a aquestes actuacions que parlàvem. Res, ens tindran ben distrets, uns i altres.

Sort que pel mig tenim la Setmana Santa que farà un parèntesi lúdic -fins potser religiós, per alguns-, que ens permetrà d'oxigenar-nos i netejar-nos les cabòries que uns pocs -els polítics- ens inculquen a uns molts -el poble innocent. Jo, un servidor vostre, aniré al Marroc una vegada més, i amb aquesta en seran 208 les vegades que m'hi he escapat. Si mai em perdo busqueu-me allà. És un lloc privilegiat. Dotat de tots els encants: clima assenyat, mars -Atlàntic i Mediterrani- esplèndids, muntanyes magnífiques, ciutats caòtiques, deserts silenciosos, ambient hospitalari...Baixar al Marroc és una de les coses més intel·ligents que es poden fer. És aprop, assequible a la butxaca i viuen una cultura interessantíssima. Perdoneu-me que aquesta vegada escombri cap a casa però jo em guanyo la vida mostrant aquest país i és evident que estic a la vostra disposició.

Bé, visca la primavera i les seves menges. Ara mateix em vindria de gust un plat de faves i pèsols ofegats! Ai! Les faves i els pèsols! Són la simfonia de la primavera!