Brots d'esperança
Enviat per @oriolferran el
Us asseguro que aquests dies era bastant escèptic quan veia els coloms resseguint, sense parar de menjar, les llavors plantades enmig de l'empedrat de la Riera. Estava convençut que no en deixarien ni una.
No m'agraden gens els coloms, però reconec que me'ls miro i de les seves peculiars i sorprenents actuacions, sempre en trec o m'imagino alguna metàfora... La golafreria amb que van actuar sobre les llavors acabades de plantar em portava a veure'ls molt humans. Que algunes llavors hagin sobreviscut als estols executors és una alegria i un símbol que aporta optimisme en dies grisos, difícils, d'ensurts i incertesa, de crisi en tots els àmbits. Bon dia!
3 comentaris
Comentaris
Fines herbes
Enviat per joancmartin el Dg, 10/04/2011 - 13:04
M'ha agradat aquesta breu, però amb fina ironia, crònica sobre una de les darreres genialitats arenyenques: tenir els coloms més nudrits de la comarca. Una nova linia de negoci del Portofino?: colom a l'ast.
Ahir vaig anar fer un tomb per la Riera i no vaig saber trobar aquesta verda densitat, que segur hi era. Però no li veig gaire futur. No tant pels coloms, sinó pels seus fonaments en sí.
Keep the grass!!
no hi ha truco
Enviat per @oriolferran el Dll, 11/04/2011 - 01:24
la densitat vegetal... que no era tanta, és davant del Capote.
no hi ha truco de retoc fotogràfic.
A altres punts es veuen clarament les clapes que han deixat els coloms...
No ho dubto. Només volia
Enviat per joancmartin el Dll, 11/04/2011 - 14:48
No ho dubto. Només volia donar rollo al tema.
Al Capote també podrien fer coloms a l'ast farcits de llavors de gespa esferificada.