Les basses canten

Ara amb l'entrada de la primavera és fàcil sentir el cant de la granota verda (Rana perezi), a safareijos i basses sempre que no hi hagi peixos. També la podem sentir a rius i rierols si el corrent és suau i lent. A més és un anfibi que aguanta força bé la contaminació.

Tot i el seu nom popular hi ha una gran varietat de coloració en aquesta espècie, que va del verd llampant al marró fosc, passant per totes les tonalitats entre aquests dos colors.

Aquesta és una espècie endèmica de la Península Ibèrica i ha estat introduïda a Balears i Canàries. Les granotes es reprodueixen d'abril a juliol en basses o corrents lents o quiets. Els mascles s'agrupen a una bassa i canten a l'hora, allí defensen un petit territori i s'aparellen amb les femelles que entren al seu tros. El fet de fer-ho en grup amplifica el seu cant que es pot sentir a varis quilòmetres de distància. Els mascles són madurs sexualment als 2 anys, i les femelles ja ho són al primer any de vida. Aquestes pot posar entre 2000 i 7000 ous.

La granota verda pot viure més de 6 anys, ara el més normal és que visquin entre 2 i 3 anys.

S'alimenta tant d'animals aquàtics com terrestres, majoritàriament invertebrats, com dípters (mosques i mosquits), coleòpters (escarbats) i himenòpters (abelles, vespes i formigues). En alguns casos d'escassetat es pot donar canibalisme amb exemplars petits o capgrossos. Els adults s'alimenten dins i fora la bassa, ara mai més lluny de 5 metres.

El que més coneixem tots millor de les granotes és la forma d'escapar dels seus depredadors, saltar dins la bassa.

Escolteu les granotes, una de les simfonies de la primavera.