Pla: arrel i projecte

Feia molt poc temps que exercia de professor amb plaça pròpia i recordo que el meu col·lega de departament era aleshores David Cirici. Érem al despatx i ens arribà la notícia. Pla acabava de morir. Diada de Sant Jordi del 1981. A la facultat ens havien parlat molt poc de Pla. No era ben vist aleshores en aquella Universitat tan sols antifranquista. Pla no fou republicà i atribuí tots els mals del que passà a la manera com es feren les coses mentre aquell règim durà. La fal·làcia del Pla col·laboracionista. Potser sí que es va creure que la cosa consistiria tan sols a posar ordre al caos i que hi pogués tornar a haver feina i que es pogués tornar a menjar. S’equivocà i se n’adonà de seguida. A la Universitat no m’ensenyaren res de Pla ni me’n feren llegir mai cap cosa. Fou el llibre de Castellet, Josep Pla, o la raó narrativa, que em va fer obrir els ulls. I des d’aleshores no l’he deixat. I avui la llengua és Pla. Potser no va ser un activista en sentit estricte, però ell va fer el català que avui parlem. El féu ell i la seva obra ingent i amb tot el reconeixement envers Fabra i Coromines. Tinc a la taula del despatx En mar, el volum 18 de l’O.C. I també el llibre de Lluís Bonada, L’obra de Josep Pla, aquest petit gran inventari de l’obra planiana. Podria tenir-n’hi d’altres, però hi tinc aquests. Mai no em sé estar de fullejar-los una estona. El Viatge al Rin: de Rotterdam a Basilea, per exemple. Creuers fluvials. Els vaixells de la Köln-Düsseldorfer. Passo sempre unes quantes pàgines de Pla abans de posar-me a escriure les meves coses. Ell és l’arrel i el projecte. Arrelat a la terra i projectat al món. No m’hauria fet res ser com ell, la seva conversa i la seva passió, un poc més net i endreçat, això sí. I sempre al marge de capelletes i de cenacles i amb amics que no tinguessin a veure amb el món de les lletres, tan ple d’enveges i de vanitats mai no satisfetes. Pla mai no va dir que visqués per salvar-nos els mots, però ho va fer. I tant si ho va fer! 30 anys sense Pla. 23 d’abril, Sant Jordi, aniversari de la mort de Shakespeare i de Cervantes. Però també de Pla. Mai no ho diuen. Mai no el posen al costat dels més grans. Jo sí.
www.miquelcolomer.cat