El meu nirvana

M'he llegit un bon llibre d'un tal David Safier. Explica la història d'una persona que acumula mal karma i que mor aixafada per una estació espacial russa. Es reencarna en formiga, cuc, vaca... acumula bon karma fent bones accions, fins que troba el seu nirvana. És un llibre ple d'humor, sí. Però a mi m'ha fet pensar, perquè... ai pobre de mi si he acumulat mal karma, en què em podré reencarnar? Crec, però, que puc tenir la consciència ben tranquil·la i si m'he deixat algú per demanar-ho, doncs ho dic: PERDÓ, que de vegades ens costa molt dir aquesta paraula. Independentment d'això, m'agrada el final del llibre perquè té tanta raó...I és que de vegades el tenim davant els nassos, el nirvana. Però l'orgull i el fet de deixar de banda les coses REALMENT importants per ocupar-nos a coses tan INSIGNIFICANTS ens impedeix veure-ho. I aquest, arenyautes, el de la foto, és el meu nirvana.

60 anys ben complerts. T'estimo.

Afegeix un comentari nou