Esclats vermells al païsatge

Quan era petit la meva mare em va ensenyar a jugar al gall, poll o gallina, amb les rosselles (Papaver rhoeas). Era com un joc d'apostes que s'havia d'endevinat el color; gall seria vermell, poll blanc i rosa gallina (quan les gallines eren blanques i es venien els ous blancs). Segur que hi ha d'altres noms d'aquests joc, pel que si en sabeu, no dubteu a dir-m'ho.

Aquests dies les roselles estan esclatant literalment al nostre païsatge, i no són massa exigents, pel que ens regalen un espectacle generós a tot arreu.

Aquesta planta rep diversos noms com roella, gallaret o quiquiriquic entre altres. A la comarca veïna del Vallés en diuen un nom que a mi particularment m'agrada molt, "badabadoc".

La rosella és una espècie vegetal que creix en camps, marges de les carreteres, rostolls, pastures i prats. També creix com a herba adventícia en cultius de cereals, especialment després que la terra hagi estat remoguda. Prefereix sòls sorrencs de clima càlid. És per això que l'època de floració té lloc en primavera i estiu. Les flors naixen d'una poncella que fins la seva maduració està com caiguda.

Era una de les herbes que figuraven en el papir egipci d'Ebers. En l'antiga Grècia, Teofrast propiciava el seu consum alimentari en forma d'amanida fresca, mentre que Dioscòrides propiciava un ús hipnòtic >. Així doncs, l'ús dels pètals de la rosella com a colorant remunta al segle XV.

També aquests dies podem veure amb facilitat una altre flor parenta de la rossella, la dormidera o cascall (Papaver somniferum) que creix espontàniament per Arenys (fins i tot als marges de la via del tren). Aquesta planta és típica de països asiàtics i de l'est del Mediterrani, com Turquia, Iran i Afganistan. El que és més famós és que del làtex s'obté l'opi, la morfina i l'heroïna.