De sud a nord. Em quedo amb el primer.

No em puc estar de comentar-ho. Jo que en una altra vida devia ser moro, i si no és així, en seré en una propera -circumcidat fa anys que ho estic- haig de comentar amb tristesa i impotència el gravíssim atemptat de la Plaça Jemaa el-Fna de l'autèntica capital del sud marroquí, de la vermella Marràqueix. La Plaça, que és Patrimoni de la Humanitat de fa un munt d'anys, és el sancta sanctorum del verb, és el palau de la paraula. Allà cada dia cinquanta-mil persones es troben per dialogar del que sigui i amb qui sigui i del que calgui i amb qui calgui, sense oblidar mai els monòlegs que s'hi interpreten a canvi d'unes poques monedes o d'un lleuger somriure. Jemaa el-Fna és el rovell de l'ou, és el melic de la Medina marrakxia. És punt de trobada i lloc de reunió. En aquest indret els amics no cal buscar-los, sorgeixen sols. Marroquins i turistes ens barregem i confonem. Formem un sol cos, un sol poble, els uns no seríem res sense els altres i els altres som indispensables per als uns. Jemaa el-Fna és la Babel marroquina, és, també, el gran confessionari del país, aquí s'hi perdonen pecats i la reconciliació hi és garantida. El ball de cultures té un ritme frenètic, tan important que se'm fa estrany que hi hagi algun tocat de l'ala que vulgui malmetre aquest ambient intel·ligent i cultivat col·locant una motxilla explosiva en algun dels molts racons que té aquesta Plaça plena d'humanitat i bonhomia. Plaça única i irrepetible. Just per viure amb intensitat aquest ambient -que segur que descrivint-vos-el quedo molt curt- val la pena de fer una escapada a Marràqueix. Jemaa el-Fna justifica de sobres el viatge a aquesta ciutat.

I ara aquest cor magribí, que batega amb tanta força, s'ha vist llastimosament estroncat. Algun fanàtic no ha entès el tresor cultural que guarda aquesta Plaça i s'ha atrevit a esquitxar-la de sang innocent. Pitjor per aquest algú, pitjor pels integristes de cap malalt perquè aquesta és una batalla, una guerra que tenen perduda. Ningú, en aquest món, té prou potència per destruir les essències i la història, en definitiva les arrels, de Jemaa el-Fna. Qui són aquests cretins per malmetre la Plaça de tots, la de la pau, la de Marràqueix?

I mentre tot això passa al sud, nord enllà tenim instal·lada la disbauxa real i reial. El nét de l'àvia, l'hereu de l'hereu de la Corona Britànica es casa. Cinquanta milions d'euros ha costat la broma. Més de dos mil milions de persones, una tercera part de la població mundial, han fet el badoc davant la pantalla. En el segle XXI ben entrat i encara estem jugant a contes de prínceps i princeses. Em costa d'empassar-m'ho.

A mi, estimats amics, no en tingueu cap dubte, em trobareu al sud. Cap atemptat podrà trencar la meva vocació i dèria de passejar-me pels països nord-africans. Fa una setmana que en sóc arribat i el proper juny hi torno. El Marroc és la meva segona pàtria. Miraré d'ajudar-los fins allà on pugui i em sigui possible. Voleu acompanyar-m'hi? Em donareu i els donarem un cop de mà.