Dracs entre nosaltres

El passat dissabte vaig tenir una sorpresa, una molt agradable sorpresa. Fa molts anys, uns 25 anys, quan pujava pel rial del Remei, quan arribava a la part on s'enfonsa el camí, sentia i veia com corrien els enormes llangardaixos verds espantats pel meu pas. Imatge que quasi s'esborra de la meva memòria. Doncs bé el dissabte passejant per Can Jalpí vaig retrobar aquesta espècie, que per desgràcia s'ha enrarit molt els últims anys. Això demostra que tot i les dificultats que li posem; carreteres, abandó del camp, reforestació del seu hàbitat, freqüentació humana, gossos no lligats... resisteix entre nosaltres, procurem que això continui sent així.

El llangardaix verd o ocel·lat (Timon lepidus) és el saure més gran d'Europa, els adults arriben a ser molt grans (70 cm, cua inclosa) i són d'un color verd intens amb taques blaves als flancs. Els mascles són més grans que les femelles i tenen el cap, les extremitats i la cua més grosses.

Es tracta d'una espècie pròpia del sud-est d'Europa, associada a ecosistemes mediterranis. La trobem distribuïda a la Península Ibèrica, sud de França, nord-oest d'Itàlia i el nord-oest d'Àfrica. A la Península Ibèrica només és absent al nord de Galícia, al vessant nord de la Cornisa Cantàbrica, al País Basc i al nord de Navarra. A Catalunya es distribueix per tot arreu excepte les zones de més altitud dels Pirineus, podent-la trobar des del nivell del mar fins als 2.200 m.

És una espècie diürna que insola per mantenir la temperatura corporal. Es manté inactiva durant els mesos d'hivern i incrementen l'activitat a mesura que va augmentant la temperatura. Quan arriba la primavera els mascles es mostren territorials i agressius.

És un caçador diürn que viu en les brolles, prats i rocams interiors. Els joves són insectívors, però els adults s'alimenten d'altres rèptils, com petites sargantanes, ocells i mamífers petits com musaranyes i ratolins.

Com a curiositat el llangardaix ocel·lat forma part de la cuina extremenya (Pep els d'aquí ni els toquis, en tenim poquíssims). A Extremadura es prepara "el lagarto con tomate", un plat fet amb filets de llangardaix fregits i posteriorment guisats amb tomaquet i ceba a foc lent.

A partir d'ara quan expliqueu la llegenda de Sant Jordi als vostres fills, expliqueu-los-hi que nosaltres tenim el nostre drac particular, però real.