En resposta a altres apunts

1- L’abstenció és una opció, clar que sí, no en dubto gens ni mica, però avui per avui, per molt reflexionada que un la faci, la majoria l’ha convertit en la del tant se me’n fot tot. Per això m’alegra sentir a una persona dir que anirà a votar, malgrat ho faci en blanc, nul o a un partit en concret.
2- Els partits són el problema? La gent, normalment, s’agrupa als col·lectius, del tipus que sigui, per afinitat i si no en troba cap que els satisfaci en crea un de nou i “punto”. Evidentment també hi ha tots aquells que prefereixen no estar agrupats. Cap problema, aquesta és la gràcia de la democràcia. Però les normes del joc són per a tots i si les volen canviar s’ha de fer, crec, des de dins el mateix joc. És el que té viure en comunitat.
3- Que les llistes obertes és una bona cosa? Pot-ser sí. Podríem aconseguir, per exemple, desbancar els primers de les llistes i assignar els ascons a aquells que ens semblin millors a nosaltres i no pas als partits polítics. Perfecte, però, seria més fàcil assolir governs estables? Els escollits tindrien les mateixes prioritats? Veurien els problemes des de la mateixa òptica? Trobarien solucions justes per a tothom?... No crec jo que el resultat final fos molt diferent del d’ara, perquè el problema no està en el sistema, sinó en la forma que les persones encarregades el fan funcionar. Els polítics pensen més en el poder dels seus partits que no pas en la gent. El problema no són els partits.
4- Els debats electorals tots són iguals i solen ser pesats i avorrits. Per mi el més important d’aquets actes és poder captar el tarannà dels candidats. Aquell que respon amb més serenitat i rugositat les acusacions; el que planteja els seus arguments amb seriositat i coneixement; el que no li cal arribar al nivell del salvame de lux per exposar les seves idees; el que fa menys teatre; el que es creu el que explica; el que s’apassiona parlant del que vol fer;... Sí, tots diuen el mateix, però no tots ho diuen de la mateixa forma.
5- La participació i implicació de la gent del poble durant els 4 anys del mandat s’ha de buscar. Tenen l’obligació de buscar-la. Els governs tenen moltes formes i mecanismes per fomentar la participació, però s’hi ha de creure, els governants i els participants. Aquesta legislatura hem viscut diverses propostes de participatives, però jo crec que estaven més pensades en netejar consciències que no pas en fer-les efectives.
6- Els pactes sempre són el cavall de batalla en el moment de decidir el vot. Per això estaria bé conèixer les posicions de cadascú dels partits abans d’anar a votar. Tot i això a Arenys de Mar, i gràcies al darrer govern, no crec que calgui que ens ho avancin, les aliances estan força clares, no us sembla?
7- Derruir és molt fàcil, construir un pèl més complicat. Per això molts cops agafem aquesta primera opció i ja veurem que passa. Repeteixo l’argument del principi, si no trobo la meva opció en construeixo una de nova que pugui tenir prou força per canviar el rumb d’allò que no m’agrada.
Que en farem de quedar-nos a casa? sempre és molt millor un vot nul de descontentament i d’emprenyat, que no pas un tant se me’n fot. Crec que és molt més coherent, net i democràtic que cap altre opció.
8è i últim- Ser més jove que algú altre és el que té, no pots viure les mateixes experiències. Molts cops però, només sentir explicar segons quines coses als més grans penses: quina sort que he tingut en viure una altre època. La història serveix per conèixer millor el present i no caure, ni ajudar a caure, en situacions dolentes ja viscudes per algú altre.