Les meves quatre amigues de la política local

No volia fer-ho. Avui, l'endemà d'ahir, és a dir, l'endemà de les eleccions, volia escriure de tot menys de les eleccions. Aquest mal de cap, nosaltres els votants, ja el tenim enllestit. Seran, ara, els partits els que parlamentaran i acabaran signant acords de legislatura. Aquí els simples mortals/votants no hi tenim res a dir, ni res a fer. Que baixi l'Esperit Sant, els il·lumini i que facin el que vulguin i, sobretot, el que bonament puguin.

M'agradaria posar i posar-me un punt i final en el tema electoral parlant, ni que sigui amb quatre pinzellades, de les mosses que han concorregut a aquestes eleccions a les llistes de la banda esquerra. Jo sóc testimoni directe de lo molt que han treballat totes i cada una d'elles.

Fem-ne un lleuger repàs: l'Annabel Moreno i la Marta del Castillo han fet més hores que un Longines, és evident que es mereixien millor sort. Crec que en Jordi Pera, cap de llista de la formació d'Esquerra Republicana, hauria de dimitir i cedir el seu lloc de regidor a la Moreno. Quan es perd d'aquesta manera tan escandalosa s'acostuma a deixar el lloc de líder carismàtic a disposició del partit i la militància, en el seu conjunt, decideix qui l'ha substituir. Segurament em direu em poso en camisa d'onze vares i que aquest és un problema intern que ha de resoldre el partit en la seva intimitat. D'acord, qui pensi així té tota la raó. Però és evident que a Esquerra no li han sortit bé les coses i, des de fora, opino que s'han de resoldre amb urgència. Disculpeu-me, i encara que aquesta vegada no els hagi votat, deixeu-me dir que em sento molt i molt proper a aquest partit. Penso en veu alta i tradueixo allò que els espanyols utilitzen tan sovint: “a grans mals grans remeis”. Annabel, Marta, la vida és molt llarga encara que la corda sigui curta, no us em desinfleu. Segur que vosaltres dues no teniu res a veure amb els mals resultats. Deixeu-me, doncs, que us abraci i animi. L'enhorabona a les dues.

L'Assum Balliu i la Isabel Roig també cal que les feliciti efusivament. Han aconseguit un resultat flamant. Feia un munt d'anys que Iniciativa no aportava tres regidors a l'Ajuntament d'Arenys de Mar. Em temo que també, en aquest cas, tant d'esforç no servirà per massa res. Potser em precipito posant-les a la oposició però els resultats totals i l'aritmètica que comporten, no sembla que les vulgui ajudar massa. Què hi farem! A l'Assum li quedarà el consol de ser la portaveu d'aquesta oposició. Reconec que potser vaig ser un xic injust titllant-les de trànsfugues en un apunt anterior. Em faig enrere i els dic que perdonin la meva grolleria política. Elles ho saben, perquè em coneixen prou, que sóc fet i deixat estar i que quan destil·lo anarquisme se'm posa un cervell delirant i no miro prim.

M'agrada, però, d'haver puntualitzat aquestes coses. M'entusiasmaria que aquestes quatre amigues meves estesin avui a l'ajuntament i governant. Dues no hi seran i no sé perquè, les altres dues me les imagino assegudes a les cadires de l'oposició. No dubteu que aquest segle XXI és el segle de les dones. Estic convençut que aquest nostre poble aniria pla millor si les regnes les portessin les quatre amigues.

En davant i crits, doncs. D'aquí quatre anys us vull veure a les quatre al pont de comandament!