Viatjar ens fa més savis i més lliures

Fa pocs, molts pocs dies que una quarantena llarga d'arenyencs hem tornat de fer el viatge anual que la Biblioteca, l'agència de viatges Sakkara i un servidor de vostès organitzem. Enguany hem fet una escapada d'una setmana curta a Escòcia. Aquesta és el que fa quatre de les sortides literàries. La primera ens va portar a la catalana ciutat de l'Alguer, allà a la italiana illa de Sardenya. La segona ens va apropar a la inigualable Istanbul, l'antiga Bizanci, que més tard esdevingué en l'exòtica Constantinoble. La tercera ens va fer conèixer la ciutat de l'arquitectura moderna per excel·lència, la capital d'Alemanya, el Berlín testimoni de tantes guerres i tantes barbàries. I aquest any hem conegut el nord d'Europa, la hivernal i verda Escòcia.

Aquests són viatges interessantíssim, que nosaltres els masteguem fins triturar-los i així els païm i digerim de manera professional. Constato que quan tornem del viatge tothom ho fa content i satisfet. Els fa la sensació d'haver aprofitat el temps. Són viatges atapeïts, molt ben aprofitats, amb una organització excel·lent, molt primmirada i ben feta. Tot plegat és la clau de l'èxit. Són viatges que ens conviden a enriquir-nos, a culturitzar-nos. Penseu que abans de sortir tots els components de l'expedició hem llegit uns llibres que fan referència al lloc que visitem. És a dir, tothom té molt clar a on anem. Tothom ha assimilat, a través de la lectura, el paisatge que ens trobarem, la terra que trepitjarem, la climatologia que ens tocarà viure, la cultura que descobrirem, la gastronomia que tastarem, tots aquells monuments que visitarem...

Sempre s'ha dit que viatjar equival a la lectura d'un llibre. Però és que en aquest cas la lectura es fa per duplicat i en tornar no haurem llegit un llibre, no, el que haurem llegit és una enciclopèdia sencera. La Biblioteca fa bona feina en tots els camps que conrea. També en aquest dels viatges literaris. La prova és clara i evident, tots els amics viatgers/lectors reclamen només tornar a respirar l'aire arenyenc un nou viatge per al proper curs. Són gent aplicada i sensible, que els agrada de descobrir noves coses i de gravar-les en el seu disc dur. Són gent soferta i voluntariosa que no els fa temença ni el fred ni la pluja ni cap altre desori climatològic. La mitjana d'edat és superior a la meva en canvi són valents i estudiosos com una mala cosa. A cada viatge n'extrec una lliçó. Gràcies, amics meus, per ser com sou.

Ara deixeu-me fer un gir radical a aquest escrit, o potser no tan radical. El proper dilluns vaig a Cantàbria a acompanyar una bona colla d'adolescents, de les Escoles Pies de Terrassa, en el seu viatge de final de curs. Aquesta vegada hi estarem una setmana justa. Visitarem platges, muntanya, farem cap en alguna discoteca, omplirem els vespres de tertúlies i aprofitarem el temps enquibint-hi alguna activitat cultural. És un altre tipus de viatge però, certament, també passa a ser interessant i profitós. La qüestió és bellugar-se.

Ja ho veieu, gràcies als viatges, un servidor de vostès, es fa més savi que no pas ric. Mentre la salut m'ho permeti, les cames m'aguantin i la butxaca suporti les poques despeses que generen els meus viatges jo continuaré anant amunt i avall. Sóc d'Arenys pels quatre costats. En sóc de naixement, de vocació i de militància. Però sóc un arenyenc a qui li agrada molt de fugir de la petita pàtria i retornar-ne amb l'experiència acumulada i la lliçó ben apresa.

Aquest estiu intentaré d'anar, una vegada més, al Marroc, aquesta segona pàtria que em té el cor robat. Si voleu acompanyar-m'hi només us cal anunciar-m'ho. Us el faré viure d'allò més i al tornar segur que ho fareu entusiasmats. Veritablement és un país magnífic i no caldrà ni que me'n doneu les gràcies. Disposeu, doncs, estimats amics, de mi i dels meus serveis.