Quan ens falta el senyoriu.

Que a l’Ajuntament d’Arenys de Mar ja fa anys que li falla el departament de protocol no és cosa nova. El que passa és que en dies assenyalats és quan la poca cura dels detalls fa que un acte digne passi a ser el cafè de mitja tarda.

Avui ha tingut lloc la sessió constitutiva del ple de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. Ha estat molt decepcionant, per l’oient que no assistia a la sala, escoltar el desenvolupament de la investidura.

El punt més indelicat ha estat una cosa tan solemne, com ha de ser el cant de l’Himne Nacional de Catalunya. Se l’havien descuidat, i au, a improvisar a cappella, com qui el canta a dalt de l’autocar. A la política potser no, però als Cors de Clavé hi poden fer carrera.

Pel que hi ha assistit, per començar ja s’ha hagut d’apretar. No tenim un Teatre Principal o un Auditori Josep M. Arnau, per fer actes d’aquesta afluència de públic?

Ha pogut comprovar la manca d’estil d’alguns regidors, que no han cuidat la indumentària per a l’ocasió i, talment, semblava que arribessin de fer el vermut a l’Ateneu, com qualsevol diumenge de primavera. Crec, que anar, si més no amb camisa no és molt demanar. I ja, americana i corbata, donaria una talla que entenc, la Casa de la Vila, és a dir, la de tots, es mereix.

Baixa el to, també, la lectura d’alguns discursos dels potaveus. Que no ens podem aixecar i fer un dicurs, dempeus, solemnement? Tot i així, i sense entrar molt en els continguts, alguns haurien de tenir en compte que un acte polític no són els Jocs Florals. Hi ha hagut moments que semblava un concurs per veure qui trobava la figura literària millor per expressar que se sentia dipositari de la sobirania popular o per prometre sense fer-ho. I si hem de fer ús del llegat dels poetes, no destrossem les poesies, ni suprimim els versos que no s’adiuen a la nostra ideologia.

Per últim, la vara. Si tradicionalment, l’alcalde d’Arenys de Mar, duu la vara del bisbe Pol, amb el lema ‘M’he fet servent de tots’, perquè rebaixem el nivell, i utilitzem les dels tinents d’alcalde?

Tanmateix, cal felicitar a la nova secretària pel nou tarannà amable i proper que ha mostrat i per la frescor d’un català salat, absent durant els 32 anys de democràcia a la secretaria de la corporació.

Com deia, massa temps fa que falla el protocol. Serà que hem perdut el senyoriu d’Arenys? Em temo que sí. I quan perdem les formes, darrera hi va la resta.

Sort i encert als electes.

Afegeix un comentari nou