L'Estanis Fors i jo ("bojos fem bitlles")

La fèiem petar, a l'hora de l'àngelus, amb el Lluís Danés. Érem a la Krusanteria fent un vermut de dia feiner: unes patates escadusseres, unes olives mal farcides i un vermut molt aigualit. De cop i volta baixava per la vorera de la Riera l'Estanis Fors, el flamant nou alcalde. L'americana no li cordava. No sé si s'ha engreixat de satisfacció o és que aquell dia va reciclar la seriana de la primera comunió. Tant se val! En Danés i jo vàrem aixecar-nos de la cadira per donar-li la ma i també l'enhorabona pel càrrec que estrenava. Ens va mirar amb ulls d'incredulitat, no s'acabava de creure que el felicitéssim i, a l'hora, que li oferíssim el nostre ajut i col·laboració. Ens va mirar fit a fit i, amb aquell somriure infantil i sorneguer que tothora l'acompanya, va sentenciar: “us sorprendré”. En Lluís, àgil com és, el contestà: “d'acord, però esperem i desitgem que sigui un sorprendre'ns agradable i positiu”. Certament ja fa dies que -al menys a mi- em sorprèn. Va guanyar per dues vegades unes primàries i, agradi o no a un munt de gent, ha guanyat, en definitiva, les eleccions municipals. Diria, que fins i tot, ha guanyat les negociacions, perquè no pactant amb ningú, fa l'efecte de fer-ho amb tothom.

Mireu, jo sóc una de les persones que té -o potser millor tenia- poca fe en aquest personatge, en l'Estanis disfressat d'alcalde. Però també sóc dels qui pensa que molt sovint bojos fan bitlles. Potser té raó, potser sí que ens sorprendrà. No ho descarto gens ni mica. Donem-li els cent dies de gràcia, d'indulgència per veure quin equip fa i com es treu del damunt la feina. Ara ve Sant Joan, d'aquí dos dies serà Sant Zenon i Sant Roc ja obre impacient la porta. Són dies de tragí i de representació. Tindrem, doncs, els arenyencs, ocasió de veure com s'ho manega l'alcalde i de rebot la resta de l'equip de govern. Veurem si hauran agafat el rol i les regnes de dirigir el poble. Veurem, també, si tenen algun punt de genialitat i d'imaginació. Passades aquestes festes arenyenques -hauran passat un parell de mesos d'aprenentatge- veurem, llavors, si hauran aprés un bon xic l'ofici i si veritablement tenen fusta de polítics. Dels de bona casta. Veurem si les indulgències es fan plenàries!

M'agradaria, no us puc pas enganyar, que em sorprengués, que em sorprenguessin. Si jo quedo sorprès, sorprès quedarà tot el poble. L'altre dia, en aquella salutació de cortesia, vaig oferir-li els meus coneixements, i si cal i ho considera, també un cop de ma. Alló que vaig dir-li de paraula li dic i li reafirmo ara per escrit. És a dir, disposa de mi, inefable i ínclit alcalde, per ajudar-te a que em puguis sorprendre. Diguem que seria una mica un autosorprendre'm. Al cap i a la fi, tu i jo, Estanis gloriós i estimat, no som tan diferents: surrealistes, fets i deixats estar, dolços, culés, imprevisibles i, sobretot, sorprenents -i això darrer, ho recalco i subratllo.

Res més, bona feina, bona inspiració i molts bons dies pel poble que ens ha vist néixer. Estanis, una abraçada plena de bona amistat tot desitjant-te un èxit rodó. Ah! El dia abans de Sant Roc l'americana t'ha de poder cordar. Sinó com caram ballaràs la Dansa d'Arenys? O potser enguany només la presidiràs? No fotem, Estanis, que tu ets un valor segur. Et suggereixo que la teva ma dreta doni l'almorratxa a l'esquerra i així puguis fer dues feines alhora: la d'alcalde i la de nuvi.