Fluir

”Aquesta aigua és irrecuperable, està cianhídrica, vaja que és tòxica. Jo de vosaltres la buidaria tota, és més, tal com està és un focus d’infeccions”, ens va dir l’expert en piscines. La casa d’Arenys de Munt té una piscina on m’hi banyava de nena. Ha estat tan abandonada que l’aigua està bruta, verda, plena de fulles, algues, bitxos de tot tipus i fins i tot una granota que per la nit no calla croc croc croc…… el que menys m’agrada són els mosquits, l’han convertit en el seu paradís. Però per poc temps, l’estem buidant, la netejarem, desinfectarem i l’omplirem amb aigua neta.

Aquesta piscina és molt pedagògica, molt clara en la seva ensenyança: tot allò que no es renova s’estanca, el què s’estanca no flueix, i tot el que no flueix es torna tòxic, he estat a punt de dir que es mor, però no, la mort és renovació, en canvi l’estancament és l’absència de vida, cosa que és diferent. La vida és un etern fluir, donar i rebre, inhalar i exhalar, néixer i morir. L’amor n’és el motor invisible, la energia que tot ho sosté i mou. La vida és canvi constant i a la por això no li agrada gens ni mica, se sent amenaçada i tot aferrant-se a la il·lusió de la seguretat intenta aturar el moviment i la renovació. Possessions, diners, hàbits, rutines, pensaments, creences, emocions estancades que es tornen tan tòxiques com la piscina de casa.

I tu, què fas per permetre la fluïdesa en la teva vida?