Heroi o campió

Cricrí Cricrí Cricrí... el meu despertador és super modern i en comptes de torturar-me amb un riiiing estrident em desperta amb un concert de grills. De fet no en necessito, sempre em llevo sense la seva ajuda, en canvi avui, buuuffff, avui... M’han despertat els grills, varies vegades i m’he quedat al llit fent el gos, abandonada a la mandra ”tinc tantes coses per a fer... millor dormo...”. Ara ja desperta, davant la meva tassa de te penso ”com la vida mateixa...”. Sóc conscient i m’encanta saber que tots estem cridats a una vida plena de significat, vibrant, lluminosa, una vida amb un sentit de la missió, que per art de màgia oblidem en néixer. Vivim dormint vides grises i mediocres fins que de sobte... Riiiiinnngggggg!!!! La vida ens regala un despertador, en forma de crisi, de depressió, malaltia, mort o un gran amor que et toca el moll de l’os... i aquí comença el dilema. L’ànima empeny, vol respondre a la crida, sap el que ha de fer encara que nosaltres no en tinguem ni idea. En canvi ” el nen/a bo” que viu dins nostre vol quedar-se dormint, ”estic tant còmode al llit, tant calentó...”, està cagat de por. Riiiiinnnng!! Cada vegada més estrident fins que finalment no tenim més nassos de sortir del llit i posar-nos a caminar, a no ser que escollim la vida còmoda y gris o en altres paraules, la mort en vida. I és precisament en aquest caminar on comença la vida de veritat, el viatge de l’heroi que estem cridats a ser. Travessem el llindar amb la certesa de que ja no podem tornar enrere, ”estàs boja... estàs malalta... t’equivoques... sigues normal... has perdut el nord”, m’he sentit una i una altra vegada quan he travessat el llindar. Precisament aquest és el senyal, qui no ha iniciat el viatge, no vol que ho facis tu. I sí, és veritat, potser has perdut el nord, afortunadament, perquè ara és l’ànima que te’l mostrarà. I en aquest viatge que inicies hi trobes ogres, dragons i també fades i follets, cures les ferides, transformes els pensaments i descobreixes els dons per a tornar a casa més savi, amb l’ànima vibrant i lluminosa i apunt per tornar a iniciar un altre viatge quan sentis la crida.

Hem nascut per a ser herois i no campions. L’heroi sap que el premi és el viatge, no el paral·litzen les proves del camí perquè més enllà d’ell mateix la seva ànima el guia, l’heroi és incòmode, trenca barreres, transforma les normes establertes i revoluciona el món, l’heroi recorda qui és de veritat i descobreix la lluminositat de l’ànima. En canvi el campió busca el podi, l’aplaudiment, el copet a l’esquena ”bon noi... has fet el que havies de fer, estem orgullosos de tu...”, respecta les normes que li recorden que va pel bon camí, el terroritza perdre el nord que no és un altre que la brillantor de l’or.

I tu, quan sents el despertador què fas? què esculls ser un heroi o un campió?