La Placeta la volem tota nostra (o una història d'ossos i calaveres)

I tant si és gran la Placeta! Estimat Oriol! Aquesta mateixa tarda he saludat a les tres mosses que fan un treball de camp a la fossa comú d'aquest cementiri que és el subsol de la Placeta entranyable. He estat a punt de resar-hi un “Parenostre” per les ànimes dels difunts, però com que aquests difunts fa uns tres-cents i molts anys que exerceixen de difunts, m'ha semblat que no hi ha res a fer per aquestes ànimes. Ara mateix, o estan salvades o condemnades, però difícilment podrem rectificar des d'aquí baix res de res.

Aquestes tres noietes que treballen a càrrec del pressupost de la Generalitat, disfressades amb bata blanca, que és el color dels científics, m'han dit que aquesta no era una molt bona excavació. Que aquelles restes humanes no explicaven gran cosa: ni la dieta que seguien els nostres avantpassat, ni els hàbits que tenien adquirits, ni tampoc si el ritme que seguien els nostres rebesavis era estressant o no. Són restes anònimes i mudes.

Evidentment Arenys de Mar és una població d'uns quatre-cents i molts pocs anys i les restes que s'han trobat a la Placeta són d'interès escàs, perquè són relativament joves, sobretot si ens ho mirem amb ulls de ciència arqueològica. Si el que interessa és trobar restes humanes mil·lenàries hauran d'anar a excavar a Arenys d'Amunt, que són els arenyencs primers i per tant els que poden aportar més informació de la vida i miracles que seguien els primitius habitants instal·lats al pis de dalt, a l'àtic d'aquests nostres Arenys.

Penso que ja fa massa dies que dura la broma. Si cal passar el tub del gas, doncs s'hi passa i es tapa la rassa definitivament. En aquest nostre país les anècdotes les elevem a històries i aquestes a epopeies. Ja està bé de tanta ruqueria! Si el que calia era fer passar els tubs doncs es feia amb la màxima rapidesa i discreció, es tornava a tapar rasa amb tota la dignitat d'aquest món. I no se'n parli més.

Ara ve Sant Joan i després Sant Zenon. A veure si tindrem la Plaça de l'Església potes en l'aire, amb fèmurs, esterns, clavícules i calaveres embellint el paisatge urbà. Necessitem la Placeta neta i sencera i la necessitem ara. Aquell apunt de “La Placeta és gran!” que ens va penjar l'Oriol Ferran era magnífic i ens explicava, de la manera més pedagògica possible, tot allò que s'hi ha encabit en aquesta nostra entranyable Plaça de l'Església. I així ha de continuar sent.

Consistori, Generalitat i a qui toqui i a qui sigui i convingui: poseu-vos les piles, passeu els tubs d'una vegada, tanqueu la rasa i despatxeu les funcionàries. I apa, el proper dijous a ballar sardanes que l'estiu ja ha començat i ens l'hem de fer nostre urgentment.