Gratitud

” Llavors, què passa, només aprenem a través del patiment i el dolor?” em va dir una alumna en un curs d’acompanyament a la mort que vaig impartir fa uns mesos. No era tant una pregunta que esperés resposta, el to de la seva veu i la seva mirada venien a dir, ” quina merda, no? ” Ara mateix no recordo què vaig dir si és que vaig dir alguna cosa. Encara que aquesta pregunta me la vaig endur posada, “ Només aprenem a través del dolor?” Les respostes m’han anat trobant suaument, poc a poc per tal de poder-les viure amb tota la seva intensitat. ” La veritat és que el dolor per a mi ha estat un bon mestre, sobretot la mort de la mamà, de la Mireia, de la Gemma... puc dir que m’han ensenyat molt”, penso sovint. Però, i més enllà del dolor, hi ha aprenentatge? I si n’hi ha, quin és? ” Estic passant una bona època, ho tinc tot, no em puc pas queixar, què més puc demanar?” ens diem mig anestesiats de satisfacció, com si fora d’aquesta afirmació no hi hagués res més, ” m’apoltrono en aquesta bonança i a veure-les venir”. En aquests moments l’aprenentatge és més subtil, més suau i a la vegada més profund, desafiant i necessari, és just en moments de satisfacció quan aprenem a través de la gratitud. Gratitud per tot i per a tot, inclús per a les obvietats. Vivim donant les coses, persones i experiències per descomptat, no prenem consciència del seu valor, llavors un dia canvien les tornes i ens diem una frase trista, mediocre, gris, ” Només valorem les coses quan les perdem”. Ho diem amb un to resignat i de justificació quan en el més profund sabem que no tenim excusa.

Donar les gràcies és també un aprenentatge, requereix consciència, coratge, humilitat, amor i sobretot molta perseverança fins que es torna un hàbit, una forma de viure i veure la vida. Amb les ulleres de la gratitud fins i tot el dolor té un altre color.

I tu, per a quantes coses dones les gràcies avui?