Sant Joan i el vi d'Arenys

“Demà és festa Sant Joan la fa...” Aquesta és una cançó de quan érem xics que cantàvem divertits i que avui es fa realitat. És la festa del foc i el soroll -malgrat que el meu mal no en vol de sorolls- però avui és diferent. És la festa de l'estiu, la del solstici, és aquella festa que de la nit en fem dia. Toca de saltar fogueres i anar a buscar al camp les herbes remeiares per fer-ne ungüents, olis, medicaments casolans, ratafies...Sembla ser que els animals del bosc avui s'orgasmen solets aspergint el semen damunt aquestes herbes i això les fa especialment curatives.

Sant Joan és la festa del Sol que sota d'advocació de l'apòstol Joan, és la barreja més prodigiosa del món pagà amb el religiós i a Catalunya, que mai no en tenim prou, encara la revestim de patriotisme militant. Baixem la flama del Canigó mític i verdaguerià i aquesta es distribueix a tants i tants pobles dels Països Catalans. Sense cap mena de dubte és una de les festes més emblemàtiques del país. Mengem coca i bevem xampany, és a dir, ens cruspim un poc de sòlid i ens empassem un molt de líquid. Que l'estiu fa més sed que no pas gana!

A Arenys, de fa un munt d'anys, s'organitza la Fira del Solstici. Aquesta és una fira entranyable i molt participativa. Tant venent com comprant. Nosaltres, els socis de la Cooperativa de vi del Rial de la Serp, instal·lem una parada que ens permet de donar a conèixer i vendre el producte de la terra i el treball dels homes. Ho dic amb aquestes paraules perquè la nostra religió cristiana beneeix l'aigua però consagra el vi! La diferència és notable, curiosa -o potser no tant- i, sobretot, intel·ligent.

Enguany el vi que ens ha sortit és poderós i solemnial. És un vi rodó de festa grossa. Un vi de tot beure, el de l'any, però gràcies a la protecció divina dels sants Joan, Zenon i Roc hem obtingut una collita magnífica, tant en qualitat com en quantitat. Goso i m'atreveixo, des d'aquí, convidar-vos a tastar-lo i, si us fa el pes, a comprar-lo. Crec que no en quedareu decebuts.

Us explicaré, molt per sobre, el perquè és important que continuem fent aquest vi arenyenc. Salvador Espriu, el poeta de casa, ens parla a la seva “Primera història d'Esther” que la reina bíblica importa el vi que s'extreu de les àuries vinyes de Sinera, fet als veïnals Cellers de can Nineta, allà al carrer de la Perera. No massa temps enrere totes les nostres assequibles muntanyes eren farcides de vinya. Eren molts els arenyencs que en tenien un tros, la treballaven i a finals d'estiu, quan arribava el primer fred, la veremaven i guardaven el suc dins les botes, aquest suc que en fermentà passa a ser nèctar dels déus de l'Olimp.

Si passejant topeu, doncs, amb la parada del vi feu-hi això: “parada” i si pot ser “parada i fonda”. Sereu ben atesos i segur que en sortireu contents com unes pasqües. Alçarem les copes i libarem pels presents i pels absents i, sobretot, ho farem pel Solstici i pel nostre benvolgut poble! Vinga, a la salut de tots!