Ser regidor de comerç peti qui peti

En les darreres eleccions municipals, celebrades el diumenge 22 de maig, a la nostra vila hi concorrien 7 (set) llistes electorals. Personalment prefereixo la denominació “equips” per bé que durant la campanya especialment, ja es va veure que no totes les llistes eren equips de persones. Durant el debat d’alcaldables organitzat per Ràdio Arenys el diumenge 15 de maig, davant la pregunta de “perquè ets el millor alcalde per Arenys de Mar”, la majoria van oblidar-se del seu “equip”. Però bé, això ja és història. I dissortadament (per descomptat és una opinió) una part important de l’electorat no va copsar la cohesió, l’equilibri, la regeneració però també l’experiència d’uns envers els altres.

Em referia a l’inici a les 7 (set) forces polítiques. Si n’hi havia 7 (set) i no 1 (una) és perquè tot i voler el millor per Arenys, aquest desig no vol dir el mateix per a tothom. Uns no volen canalitzar el Rial del Bareu, altres no volen convertir la 3ª platja en un espai que pugui ser gaudit per tothom tot l’any, uns volen mantenir un doble règim a la part alta de la riera, mantenint la gratuïtat de l’aparcament a la llera i el sistema de contenidors pel que fa a la recollida de la brossa, altres volen defensar exclusivament els interessos d’una part del comerç fins i tot avantposant-los a l’interès general, i podríem seguir glossant tot allò que fa diferents les 7 (set) forces polítiques i que justifica precisament que s’hagin presentat amb veu pròpia en la darrera contesa electoral.

Aquestes diferències, que no són poques ni petites, són les que dificulten determinades enteses. És molt legítim, i jo hi afegiria molt honest, renunciar a la responsabilitat de govern, que sempre és molt més atractiva que el fred de l’oposició, quan constates que et separen massa coses dels qui han rebut el mandat de governar. Deslegitimar aquesta posició no només és una falta de respecte a les regles del joc democràtic sinó que és símptoma d’una gran immaduresa política.

No em sorprèn gens que davant d’una decisió que jo considero contra-natura, s’hagi activat la maquinària propangadística per tal de justificar-la. Et presentes liderant una força que presumeix (no és pejoratiu) del seu sobiranisme i fas explícit que ambiciones un Arenys de Mar dins una Catalunya independent. Dius també que no s’hi val a trair l’ideari ideològic que t’ha portat a ser càrrec electe (tot insinuant que els altres sí que ho fan) per tal de fer-se amb una cadira (des d’on es mana). Però al final, resulta que has d’explicar com és que faràs equip amb aquells qui volen per sempre un Arenys de Mar municipi del Reino de España i si pot ser, que s’hi parli en castellà preferentment.

Algú, d’aquesta inconsistència, en diu “sense por”, un altre en diu “valentia”. Doncs jo ho anomenaria “volia ser regidor de comerç peti qui peti”.